Planetes, els cossos errants del firmament.

Els antics grecs, van observar el cel i, com altres cultures abans que ells, van veure que hi havia dos tipus de cossos celestes: uns es movien sempre en la mateixa direcció i al mateix temps, i uns pocs es movien lliurement (més ràpidament o més lentament) i, a vegades en sentit contrari.

Els primers, els que semblava que estiguessin fixos a la volta celeste i giressin amb ella, tots junts i mantenint les posicions relatives, son els estels.

Els segons, els que semblava que es movien lliurement, que transitaven entre les estrelles, i que a vegades anaven en sentit contrari a la volta celeste, els van anomenar “planetes”, que en grec significa “erràtic”.

Per aquest comportament propi, independent de la resta de cossos, els van donar noms dels principals deus (Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn), com també havien fet cultures anteriors.

Una mostra d’aquest comportament erràtic dels planetes el podem observar ara amb Júpiter.

El planeta gegant que presideix els vespres des de fa mesos, va començar l’any a l’extrem est de la constel·lació de Capricorn, es va anar desplaçant cap a l’oest, a finals d’abril va entrar a Aquari seguint la seva trajectòria retrògrada fins que, a meitat de juny va emprendre de nou la direcció cap a l’est, tornant a entrar a Capricorn a meitat d’agost, fins que a meitat d’octubre va tornar a anar cap a l’oest. Aproximadament a meitat de desembre tornarà a entrar a Aquari i s’endinsarà definitivament en aquesta constel·lació, on s’hi estarà gran part del 2022.

Gràfic 1 – Trajectòria de Júpiter durant l’any 2021 (“Cartes du Ciel”).

Al Gràfic1 podem veure aquesta trajectòria sencera (amb la magnitud aparent del planeta en diferents punts) i al Gràfic 2 el detall de les anades i vingudes des de març a desembre (amb la data i magnitud aparent en diferents moments).

Gràfic 2 – trajectòria de la òrbita de Júpiter de 23/03/2021 a 31/12/2021 (“Cartes du Ciel”).

Entre gener i juny, Júpiter es va desplaçar poc més de 29º, i entre juny i desembre tant sols 10º, això sí, va recórrer aquesta distància aparent tres vegades (dues en sentit est-oest i una d’oest a est).

Aquest moviment aparentment “erràtic” es degut a la posició relativa del planeta respecte a la Terra. Ambdós planetes es mouen al voltant del Sol, però amb òrbites de diferent radi i, per tant, a diferent velocitat aparent. Al Gràfic3 es pot veure la posició relativa de la Terra i Júpiter al voltant del Sol, i la projecció de la posició de Júpiter en un imaginari pla al darrera del planeta.

Gràfic 3 – Projecció de la òrbita de Júpiter els dies 12/09/2021, 25/10/2021 i 19/11/2021 (“Mobile Observatory Free”)

Observem que, malgrat que els dos planetes es mouen en el mateix sentit (contrari al de les agulles del rellotge) al ser la òrbita de la Terra més propera al Sol (i per tant de menys diàmetre) es desplaça amb una trajectòria més corba, per la qual cosa, al traçar una línia que uneix la Terra amb Júpiter i prolongant-la fins l’hipotètic pla posterior, les projeccions de Júpiter van endavant i endarrere (primer cap a la dreta i després cal l’esquerra).

Aquesta és la explicació que, quan mirem el planeta, veiem que uns dies es va desplaçant cap a l’est i després es va desplaçant cap a l’oest, com s’observa al Gràfic 4.

Gràfic 4 – trajectòria Júpiter de 12/09/2921 a 19/11/2021 (“Cartes du Ciel”).

Com a dada curiosa, Saturn al ser un planeta molt més allunyat de nosaltres que Júpiter, dibuixarà una trajectòria entre el mes de gener de 2022 i setembre de 2026 plena d’anades i tornades, com podem veure al Gràfic 5.

Gràfic 5 -Trajectòria de la òrbita de Saturn de 01/01/2022 a 30/09/2026 (“Cartes du Ciel”).

La trajectòria descrita en el Gràfic 2 es pot veure a les tres fotos següents fetes els dies12 de setembre (Foto 1), 25 d’octubre (Foto 2) i 19 de novembre (Foto 3).

Foto 1 – Júpiter el 12/09/2021

 

Foto 2 – Júpiter el 25/10/2021

 

Foto 3 – Júpiter 19/11/2021

 


Els gràfics 1, 2, 4 i 5 son captures de pantalla del programa informàtic “Cartes du Ciel”

El gràfic 3 son tres captures de pantalla de l’aplicació per a mòbils “Mobile Observatory Free”

Les tres fotos han estat fetes amb una càmera NIKON D5100 amb diferents exposicions i obertures.


Albert Castany Tresserras

Tiana, 28 de novembre de 2021