L’Ossa Menor, l’Ossa Major, la Polar i un test d’agudesa visual.

Les dues constel·lacions “bessones” per la seva forma, no per la grandària, son visibles durant tot l’any a l’hemisferi nord. Es tracta de les dues osses, la major i la menor, a la segona de les quals hi ha l’estrella més important, si més no mentre no existien els GPS, l’estrella Polar, la única estrella fixa al firmament. També aprofitarem per fer un test d’agudesa visual mirant l’Ossa Major.

Molt important.

Al ser constel·lacions circumpolars, depèn del mes o de l’hora les veureu com a les fotos (fetes el mes de juny de 2021 cap a les 10 de la nit ora local), o bé cap per avall, o horitzontals amb l’Ossa Major a sobre o a sota. Guieu-vos sempre per la forma del trapezi de l’Ossa Major que és el que més destaca i, a partir d’aquí busqueu la resta de les estrelles.

La zona de l'Ossa Major i l'Ossa Menor tal com ess veu a ull nu.
La zona de l’Ossa Major i l’Ossa Menor tal com es veu a ull nu.

 

Les constel·lacions amb les línies que uneixen les estrelles respectives.
Les constel·lacions amb les línies que uneixen les estrelles respectives.

 

La Polar.

La Polar és l’estrella α de l’Ossa Menor i ocupa l’extrem de la “cua” de la constel·lació. Es una estrella de magnitud 2’1, per tant, la seva importància no és per ser molt brillant, sinó per estar teòricament sobre el pol nord celeste, la qual cosa fa que degut a la rotació terrestre sigui la única estrella “fixa” al firmament i que les altres “girin” al seu voltant. Al ser la única estrella fixa i estar sobre el pol nord s’ha utilitzat durant segles com a referència per la orientació.

Però en realitat no ocupa, ni ocuparà mai, el punt exacte del pol nord celeste malgrat que hi és molt a prop. L’any 2105 estarà a la mínima distancia del pol nord celeste, del qual només la separaran 27′. Segons explica J.L. Comellas, l’any 12.500 (d’aquí 10.000 anys) qui quedi en aquest planeta, si mira al pol nord veurà que qui ocupa aquest punt és l’estrella Vega (l’α de la Lira). Però fa 4.000 anys la Polar era l’α del Drac, i amb ella es guiaven els navegants fenicis.

La Polar (l’α de l’Ossa Menor) està a uns 470 anys-llum de nosaltres i actualment és una estrella variable que a meitat del segle XX oscil·lava entre la 2’0 i la 2’2 magnitud en un període de gairebé 4 dies. Actualment gairebé no s’aprecien les oscil·lacions i durant aquest segle XXI deixarà de ser variable.

A més de variable, es una estrella doble, però la seva companya és de magnitud 9’0 i queda tapada per la brillantor de la principal.

Localització de la Polar.

Per a un observador de l’hemisferi nord, la Polar es veu exactament en direcció nord i a una altura respecte a l’horitzó igual a la latitud del lloc d’observació. Per exemple, als voltants de Barcelona la veurem a una altura de 41º23′, a Port Bou estarà a 42º25′, a Vielha a 42º41′, a Amposta a 40º42′, a Mallorca a 39º34′ i a Alacant a 38º20′.

És fàcil localitzar-la orientant-nos cap el nord i aixecant la vista aproximadament a mitja alçada (a mig camí entre l’horitzó i el zenit).

Localització de la Polar desde l'Ossa Major.
Localització de la Polar desde l’Ossa Major.

També la localitzarem a partir de l’Ossa Major, prolongant la línia que uneix les dues estrelles del costat del trapezi oposat a la cua (α i β) unes 5 vegades.

L’Ossa Menor.

A part de la Polar hi ha altres estrelles importants a la constel·lació.

Les dues estrelles que formen el costat del trapezi oposat a la cua son β i γ (de 2ª i 3ª magnitud) anomenades “Les Guardes”. Aquestes estrelles ens poden servir de rellotge perquè, al girar al voltant de la Polar, descriuen una circumferència i fan una volta sencera cada 24 hores. Però això s’ha d’explicar amb deteniment i serà matèria per un altre article.

Comparant les estrelles de l’Ossa Menor i les de l’Ossa Major viem que son molt menys brillants i, per tant, per localitzar l’Ossa Menor i la Polar és més fàcil fer-ho a partir de l’Ossa Major

 

Les constel·lacions amb els noms de les estrelles respectives.
Les constel·lacions amb els noms de les estrelles respectives.

L’Ossa Major.

És molt fàcil de localitzar, tant per la seva forma característica com pel tamany i brillantor de les seves estrelles.

És una constel·lació circumpolar, això vol dir que “gira” al voltant del Pol Nord Celeste, per tant la veurem “del dret” o “cap per avall” segons el dia i hora, però sempre veurem que el trapezi està orientat amb el costat més llarg cap a la Polar, i la corba de la cua en sentit oposat.

Pel fet de ser circumpolar la podem observar tot l’any.

Les estrelles α i β (de magnituds 1’9 i 2’4) formen el costat del trapezi oposat a la cua, γ i δ (de magnituds 2’5 i 3’3) formen el costat contrari del trapezi. De δ, l’estrella menys brillant de les set, surt la cua formada per ε, ζ i η (de magnituds 1’8, 2’1 i 1’9). Com podem veure hi ha tres estrelles que es disputen el primer lloc en brillantor (α, ε i η) de magnituds molt semblants.

L’ordre dels noms en les lletres gregues no segueix l’ordre de les seves magnituds, sinó que s’anomenen començant pel trapezi (en el sentit de les agulles del rellotge) i se segueix amb la cua partint del trapezi cap el final.

L’estrella central de la cua (ζ) és una de les estrelles dobles més famoses. Fins i tot a ull nu, si ens hi fixem be, veurem que hi ha dues estrelles.

El test d’agudesa visual.

Localització de Mizar i Alcor, a l'Ossa Major.
Localització de Mizar i Alcor, a l’Ossa Major.

Ja havíem dit en un altre article que les Plèiades podien servir de test d’agudesa visual segons el número d’estrelles que poguéssim distingir a ull nu d’aquell cúmul.

Amb l’estrella ζ de l’Ossa Major podem fer el mateix, mirar si identifiquem les dues estrelles a ull nu. De fet els àrabs utilitzaven aquesta estrella doble com a test d’agudesa visual dels seus guerrers. Feu la prova! Els noms àrabs de les dues estrelles son Mizar (ζ ) i Algor (la seva companya).

 

 

 

 

Enllaços.
A la Viquipèdia:

L’Ossa Major

L’Ossa Menor

Crèdits.
Per fer aquest article m’he basat, sobre tot com sempre, en el llibre de J.L. Comellas “Guia del firmamento”, també amb la Viquipèdia i altres webs i notes que vaig recopilar.

Les fotos estan fetes amb una càmera Nikon D5100 amb l’objectiu AF-S de 18-55 mm amb diferents obertures.

Albert Castany Tresserras

Tiana, 20 de juny de 2021