Categoria: Observació a ull nu

La Balança, l’equilibri.

La Balança és una constel·lació pobre en objectes i estrelles, entre la Verge i l’Escorpí, però més a prop d’aquesta segona. Tant a prop que durant molt de temps es van considerar les seves estrelles una extensió de les pinces de l’escorpí. Va adquirir entitat pròpia davant la necessitat de tenir 12 constel·lacions pel zodíac.

Continua llegint

El Bover i la Corona Boreal.

Per la seva proximitat i poca rellevància de les estrelles i objectes, descriurem les constel·lacions del Bover (o Bootes) i la Corona Boreal en aquest article. Degut a la seva considerable alçada sobre l’horitzó, son dues constel·lacions que es poden veure des de la primavera fins a mitjans de la tardor.

Continua llegint

El triangle de primavera.

Un altre dels asterismes que ens donen una visió més global del firmament que no pas fixar-nos només en una constel·lació, per extensa que sigui, és el Triangle de Primavera. Aquest asterisme, format per les tres estrelles “α” de la Verge, el Lleó i el Bover, és visible a bona alçada les nits de primavera mirant al sud.

Continua llegint

La Verge, una finestra a l’univers profund.

Darrera de la constel·lació del Lleó hi trobem la de la Verge, la següent del zodíac i, per tant, també es desplaça sobre la línia de l’eclíptica. De fet, les estrelles més importants de la constel·lació estan per sobre de l’eclíptica excepte α, que està just a sota i β que gairebé és a sobre mateix.

Continua llegint

El Lleó, dos trapezis i un niu de galàxies.

El Lleó és una de les constel·lacions de primavera que més destaquen al cel, tant per la seva extensió com per la seva forma de dos trapezis units per un dels seus vèrtex. La trobarem fàcilment a molta alçada sobre l’horitzó mirant al Sud a primeres hores de la nit.

Continua llegint

El Cranc i el Pessebre

La constel·lació del Cranc, entre els Bessons i el Lleó, compensa la seva manca d’estrelles brillants amb la presència del cúmul obert del Pessebre, una de les meravelles de l’univers que podem distingir a ull nu si som en una zona amb molt poca contaminació lumínica i el cel és transparent.

Continua llegint

Els Bessons (que no s’assemblen gens) i dos reptes d’agudesa visual.

Els Bessons, malgrat ser una constel·lació d’hivern, a la primavera encara podem veure-la a primeres hores de la nit mirant al sud-oest a força alçada. Pollux i Càstor son les dues estrelles més brillants d’aquesta constel·lació, suposadament bessones, però només visualment, perquè observades amb un potent telescopi no s’assemblen gens.

Continua llegint

El cel a les nits d’hivern.

Com cada any, amb l’arribada de l’hivern apareixen les típiques constel·lacions d’aquesta estació. Algunes molt fàcils de localitzar i altres que necessitaran prendre com a referència les més conegudes. Aquest any 2021 l’hivern ha començat a les quatre menys un minut del dia 21 de desembre i s’allargarà fins 2/4 i tres minuts de tres del dia 20 de marg, quan tindrà lloc l’equinocci de primavera.

Continua llegint

Planetes, els cossos errants del firmament.

Els antics grecs, van observar el cel i, com altres cultures abans que ells, van veure que hi havia dos tipus de cossos celestes: uns es movien sempre en la mateixa direcció i al mateix temps, i uns pocs es movien lliurement (més ràpidament o més lentament) i, a vegades en sentit contrari.

Continua llegint

Júpiter i Saturn al cel de final d’estiu.

Aquest mes de setembre tenim els dos gegants del sistema solar visibles des de les nostres latituds, a considerable alçada sobre l’horitzó la qual cosa facilita la observació, perquè els efectes de la contaminació lumínica de les zones poblades afecta menys quan més amunt hem d’alçar la vista. Qui tingui un telescopi, per petit que sigui, que aprofiti per observar els moviments dels quatre satèl·lits galileans de Júpiter i qui en tingui un de bona

Continua llegint