Elements arquitectònics.

Aquí teniu unes quants definicions que ajuden a entendre l’arquitectura romànica:

– Arc de mig punt: Arc semicircular que té el centre a la línia d’arrencada.

– Arc toral: Arc construït en la intersecció de dues naus.

– Arcuació: Conjunt d’arcs iguals i contigus disposats en un mateix pla amb finalitat decorativa.

– Arcuacions cegues:

– Basílica: Església que, per la seva forma, recorda la basílica romana. Construcció pública d’època romana, composta per una gran sala rectangular, dividida en naus per files de columnes, que pot tenir un absis en un extrem o en tots dos.

– Capçaleres trilobades: Transsepte amb tres absis.

– Cimbori: Construcció de forma poligonal vuitavada o cilíndrica que serveix de base a una cúpula i descansa damunt els arcs construïts en la intersecció de dues naus (arcs torals).

– Creuer: Espai quadrat, generalment cobert amb cúpula, comú a la nau transversal i a la longitudinal. En algunes esglésies, nau transversal interposada entre la nau central i l’absis a fi d’augmentar, prop de l’altar, l’espai destinat als fidels.

– Deambulatori (o Girola): Passadís que encercla el presbiteri d’algunes esglésies pel darrere.

– Esqueixada: Eixamplament esbiaixat que es fa a les rebranques i a la llinda de les finestres o portals per la part interior, quan la paret és molt gruixuda, per tal d’augmentar l’entrada de claror i perquè les portes o vidrieres es puguin obrir bé.

– Estil llombard: Estil arquitectònic desenvolupat a la Llombardia durant el període romànic.

– Finestres cegues:

– Fornícula: Buit deixat en el gruix d’una paret per a col·locar-hi una estàtua, un altar, etc.

– Frisos en dent de serra:

– Girola (o Deambulatori): Passadís que encercla el presbiteri d’algunes esglésies pel darrere.

– Imposta: Carreu o rengle de carreus, generalment motllurats i més sortints que la paret, sobre els quals descansa un arc o una volta. Faixa disposada a la façana d’un edifici a l’altura de cadascun dels pisos.

– Lesena: Pilars de secció rectangular. Faixa vertical estreta i de poc gruix que divideix els paraments dels murs i que sosté l’arcada.

– Llinda: Conjunt de tres pedres o més, sempre en nombre imparell, que clouen una obertura formant un arc pla.

– Ménsula: Element arquitectònic que sobresurt del parament d’un pla vertical i serveix per a sostenir alguna cosa.

– Transsepte: Nau transversal d’una església; creuer.

– Voltes d’arcs ogivals:

-Voltes de canó:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *