Riera de Martinet, una petita cascada en un gorg de conte.

El Gorg de la Sort.

El Gorg de la Sort.

La Riera de Martinet és al nord de la població d’Aiguafreda, la darrera del Vallès si anem per la C-17 direcció Vic.

És una petita caminada per una riera que ens amaga un lloc preciós al final del camí, digne de veure’s per l’escenari que componen arbres, roques i aigua.

Sortim de la Font dels Enamorats, a l’esquerra de l’antiga carretera de Barcelona a Vic, avui un carrer del poble, pocs metres abans d’enllaçar amb l’actual traçat de la C-17. A l’esquerra de la font surt un camí senyalitzat que va per la riba esquerra de la riera. Com anem en sentit contrari de l’aigua, tindrem la riera a l’esquerra durant tota l’anada.

Un plafó al començament del camí ens explica què és el que veurem. Al llarg del camí ens trobarem amb un parell o tres de plafons amb informació de plantes i animals de la zona.

El camí és molt planer i veurem alguns trencalls que ens porten a tocar de l’aigua i des d’on podrem fer algunes bones fotos.

Quan portem 1’04 quilòmetres veurem l’indicador a l’esquerra del trencall que ens portarà en un centenar de metres al Gorg de la Sort. Agafem el trencall per veure la joia de la caminada.

Cascada del Gorg de la Sort

Cascada del Gorg de la Sort

Quan hi arribem ens trobem un pont de fusta que creua la riera. Uns metres més amunt el curs de l’aigua passa entre dues grans roques que deixen veure una petita cascada que omple un petit llac.

La visió des d’aquest punt ens ofereix un petit paisatge idíl·lic amb la cascada emmarcada per arbres que, amb els seus ramatges, fan de sostre.

Podem acostar-nos a la cascada creuant el pont i enfilant-nos entre els rocs de l’esquerra. Des d’allà podrem veure el petit estany que es forma als peus de la cascada.

Malgrat no tenir gaire alçada, només un parell o tres de metres i serr un espai reduït és de gran bellesa.

Com sempre, si teniu sort i no hi ha gent, el so de l’aigua, els ocells i el ramatge dels arbres, si fa una mica de vent, us acompanyaran durant l’estada. No cal dir que és un lloc molt agraït per fer fotos.

Tornem al camí pel qual hem vingut. Si volem podem seguir-lo i fer un itinerari circular tornant per un camí paral·lel. Nosaltres desfem el camí d’anada i tornem al punt de partida.

Aquest camí es pot fer durant tot l’any però preferentment a la primavera, inici d’estiu i tardor; a l’estiu pot ser una mica calorós ja que durant bona part del camí l’arbrat no fa ombra al camí.

La Montserrat i jo hem fet aquesta passejada varies vegades, les fotos són del 21 de gener i el track del Wiquiloc és del 16 d’abril de 2016.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Baixa Muntanya, Caminades, D'anar i tornar, Vallès Oriental, Xino-xano i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.