Recorregut per la Serra de Montalegre. Espectaculars vistes mar i muntanya.

Plafó explicatiu a l'inici del recorregut.

Plafó explicatiu a l’inici del recorregut.

La ruta que surt del Coll de Montalegre i acaba al poblat ibèric del Turó de les Malesses està totalment senyalitzada amb marques de color violeta, és senzilla de fer i ens permet gaudir de bones vistes sobre el Vallès i el Pla de Barcelona. En alguns punts del recorregut les vistes son gairebé de 360º, com és el cas del punt final on, a més de poder visitar les restes del poblat ibèric, tenim unes vistes fantàstiques.

La idea inicial era fer aquesta ruta d’anada i allargar-la fins tres ermites que hi han prop del nucli urbà de Santa Coloma de Gramanet per tornar resseguint el GR-92 fins tornar a l’inici; però sortint tard de casa no es pot recórrer gairebé 12 quilòmetres buscant camins que enllacin rutes marcades. Queda pendent completar el projecte.

Sortim de l’antic Seminari Menor de la Conreria, al costat del Coll de Montalegre, on podem aparcar el cotxe. Allà comença el camí amb un plafó on s’explica la ruta i es mostra el desnivell i el recorregut. Les marques que hem de resseguir són de color violeta, en alguns llocs bastant descolorits.

El camí comença amb un seguit de pujades bastant pronunciades durant els primers 850 metres de recorregut, durant els quals guanyem 80 metres de desnivell, la meitat del total.

A partir d’aquí es succeeixen les pujades i baixades per acabar arribant als 465 metres d’alçada, quan portem 2’48 quilòmetres de recorregut, al Turó de la Coscullada. En aquest punt veiem el Vallès a la nostra dreta i el Pla de Barcelona a la esquerra al davant, mentre que al darrera podem veure la vessant vallesana de la Serra de Marina.

A partir d’aquí constants però curtes pujades i baixades fins arribar al final del recorregut, el poblat ibèric.

La part més "complicada" del recorregut.

La part més “complicada” del recorregut.

Baixant del Turó de la Coscullada agafarem una drecera enmig de la vegetació que serà el tram més «complicat» del recorregut. En tornar a trobar la pista ja surt el corriol, també entre la vegetació, que ens porta fins el Turó de les Malesses on hi ha el poblat ibèric.

Per tornar agafarem el mateix camí, però sense dreceres, per arribar al lloc de sortida.

Durant gairebé tota la ruta anem per una ample pista, el que vol dir que a l’estiu el Sol ens pot fer suar de valent; cal portar dons gorra, aigua i protecció solar (ulleres de sol i crema solar), però a l’hivern el Sol s’agraeix. També hem de tenir en compte que és un recorregut molt concorregut, tant per famílies com per senderistes i, com no podia ser d’altra manera, per ciclistes tot-terreny que a les baixades solen agafar velocitats en alguns casos i llocs concrets una mica perilloses pels caminants. Compte dons amb tot.

Poblat ibèric, en un turó privilegiat i estratègic.

Poblat ibèric, en un turó privilegiat i estratègic.

La ruta es pot fer en qualsevol època de l’any perquè la pista està en bones condicions excepte en alguns llocs concrets.

El recorregut el vaig fer el matí del diumenge 3 d’abril de 2016 en «solitari» però amb fotça gent que anaven o en venien.

Podeu descarregar-vos en track de la ruta al Wikilog.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Arqueològica, Baixa Muntanya, Barcelonès, Caminades, D'anar i tornar, Maresme, Vallès Oriental i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.