La Creu o el Castell de Gurb (100 Cims, 1r). Mirador de la Plana de Vic des del Nord-est.

La Plana de Vic des de la Creu de Gurb.


La Plana de Vic des de la Creu de Gurb.

Es d’aquells turons que permeten una vista de tota la Plana de Vic des de la part Nord-est, amb el Montseny a la dreta, Bellmunt a l’esquerra i el Collsacabra al front. Fàcilment localitzable al pas per Gurb des de la carretera, per la seva creu i el màstil amb l’estelada. Un dels pocs turons coberts d’arbres des de la base fins gairebé el cim.Pujarem des de l’església de Sant Andreu de Gurb, gairebé al peu del Turó. Des d’allà anem al Bosc

Encantat, que visitarem ràpidament. A l’inici del parc del Bosc Encantat surt el camí que, fent una mica de volta ens portarà a l’inici de la pujada al turó.

Inicialment és una pista amb lleus pujades i majoritàriament per bosc i clarianes, amb terra compacta però polsosa si fa temps que no plou.

La pista acaba endinsant-se en un bosc més espès i ombrívol quan arribem al peu mateix del turó i es converteix en un camí (a trossos un simple corriol) que inicia una pronunciada ascensió cap el cim.

Tram final de la pujada al Turó.

Tram final de la pujada al Turó.

En alguns trams les mateixes arrels dels arbres ens serveixen de graons per salvar el desnivell. Cal anar alerta durant tot el camí dons les arrels, són a flor de terra o inclús sobresurten amb el perill de entrebancar-nos si no anem atents.

En un parell de punts cal salvar el desnivell agafan-nos als troncs dels arbres, però no és gaire complicat.

Arribarem a un petit coll i des d’allí el camí es fa més planer fins arribar al darrer tram on, per error en el mapa, agafo el corriol que puja directe entre roques, pensant com m’ho faré per baixar. Ja no venia d’aquí després de tota la pujada que havíem fet, però la Montserrat, cansada de pujades fortes, decideix explorar el camí ample que va per la dreta (que segons el mapa el voreja sense pujar-lo) arriba tranquil·lament al cim per la banda sud. Alguna anècdota havia de passar.

La pujada val la pena. Les vistes son immillorables, distingim molts pobles de la Plana de Vic, la Serra de Bellmunt amb el Santuari inconfusible a un extrem de la carena, darrera seu el Pirineu, més a la dreta la Serra de Cabrera, amb la silueta característica de la carena i del seu Santuari, les muntanyes de l’extrem est de Les Guilleries, i finalment tot el Montseny.

Amb aquestes vistes, la pujada, per costeruda que ens hagi semblat, ha valgut la pena.

El Turó de la Creu de Gurb (o del Castell de Gurb) és, amb els seus 842 metres d’altura, té una petita esplanada al seu cim on encara s’hi poden veure les restes de la base d’una torre de l’antic castell i el sot de la cisterna. Al costat mateix de les restes de la torre hi ha un màstil amb una estelada i una taula d’orientació, amb totes les muntanyes i pobles que es poden veure; més al sud hi ha la creu que dóna nom al turó i que és visible des de la Plana.

La intenció era fer el descens pel costat oposat de la pujada, però ens informa un excursionista que ens hem trobat mentre pujàvem, que aquell camí és molt dret i millor fer-lo de pujada en lloc de baixada. Per tant, desfem el camí, no per les roques sinó pel camí fàcil fins el collet, i d’aquí pel mateix camí fins el Bosc Encantat i l’església de Sant Andreu de Gurb, a uns 560 metres d’altura, on hem deixat el cotxe.

En resum: una excursió que vam fer la Montserrat i jo el 14 de maig de 2016, en poc menys de tres hores (1 hora i 56 minuts caminant i 50 minuts aturats, descansant o fent fotos i prenent notes) per gaudir d’unes bones vistes.

Powered by Wikiloc
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Baixa Muntanya, Caminades, D'anar i tornar, Miradors, Osona i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.