Bufadors de Beví, un microclima a la part nord d’Osona.

La Serra de Bufadors

La Serra de Bufadors

Els Bufadors de Beví son a una petita zona dalt de la carena de la Serra dels Bufadors, concentrats en una petita àrea envoltada d’altes parets de roca on la temperatura és considerablement fresca a ple estiu en comparació a la dels voltants i que permet el desenvolupament d’una vegetació totalment diferent a la de la resta de la serra. Entrem en un recinte especial.

Anem fins el poble de Santa Maria de Besora i agafem la carretera que va a Llaés fins arribar al Coll de Beví, on veiem l’indicador dels Bufadors. Aparquem el cotxe allà mateix, si el lloc no l’han ocupat altres cotxes abans, i agafem el camí.

El trajecte no està massa indicat per la qual cosa hem d’estar amatents als trencalls que ens trobarem. Tot el camí, gairebé fins poc abans d’arribar als Bufadors, és estret però molt fressat, i seguim una tanca de filferro electrificat del que es fa servir per acotar terrens de pastura, per be que tot és bosc i el sotabosc està cobert de matolls i arbusts que nos semblen gens aptes per pasturar. Només deixarem aquesta tanca quan agafem el camí més ample que va per la part obaga.

Fins arribar als 735 metres de camí anem per la part solana de la carena, camí polsegós i de sol dur, que va guanyant alçada fins als 971 metres d’altura. Allà trobarem un camí a la dreta que seguirem.

El camí va mantenint l’altura guanyada i quan portem 1’14 quilòmetres ens trobem amb un mirador que ens ofereix vistes del nord de la comarca d’Osona.

Entrada a la zona dels Bufadors.

Entrada a la zona dels Bufadors.

Quan ja portem 1’73 quilòmetres, el camí ha fet un descens fins els 950 metres d’altura i comença, de cop i volta, un bosc molt humit, totalment diferent del que ens hem trobat fins ara, amb vegetació a tot el terra formada per plantes de diferents tonalitats de verd. És una zona bastant ample que precedeix la zona dels bufadors i que té a banda i banda unes altes parets de roca vertical.

Pocs metres més endavant comencem a trobar els bufadors, envoltats de falgueres i heures, terra humit i arbres amb els troncs més o menys coberts de molsa, igual que les roques que trobem escampades per la petita esplanada.

Uns 700 metres més endavant les parets es van fent més estretes i arribem a una zona on

Part final de la zona de Bufadors.

Part final de la zona de Bufadors.

gairebé es toquen i on un una pared de pedres, segurament producte d’una esllavissada, ens barra el pas. Poc abans, una esquerda a la pared de la dreta ens ofereix una sortida, però el salt fins el camí que passa per sota és un pèl alt.

Com hi pot haver un canvi tant sobtat de vegetació? Com pot la temperatura canviar en tants pocs metres de diferència? Si hi aneu a l’estiu notareu aquest canvi de temperatura i d’ambient tant sobtat. Tot això és degut als bufadors, cavitats que podreu veure per tota aquesta zona, sobre tot al peu de les parets de roca, pels quals surt aire fresc de l’interior de les coves. Aquest aire fresc, es concentra a l’interior de la zona envoltada de parets de roca i crea aquest meravellós microclima tant contrastat amb la resta de la serra.

Un dels bufadors.

Un dels bufadors.

Si us acosteu als bufadors aneu amb compte, perquè el terra sol estar cobert de fulles i a vegades no és fàcil saber on comença l’avenc. N’hi ha que la sortida d’aire és evident amb una suau brisa pels seus voltants, d’altres és imperceptible o no en surt.

Gaudiu del lloc, del silenci, de la vegetació, del contrast amb el camí per arribar-hi. Val la pena estar-s’hi una estona.

Per sortir no farem el camí pel qual hem vingut, sinó que agafarem un camí que surt per una ampla obertura en la pared nord i que ens porta a una petita zona on hi ha uns quants bufadors més. Passada aquesta zona el camí torna a ser polsós, dur i de vegetació igual a la que hem robat en el camí fins 20160702_143718arribar als bufadors. Hem deixat l’espai dels bufadors i l’ambient canvia, de cop i volta, altra vegada a la vegetació normal de la resta de la serra.

Seguim baixant pel camí fins arribar a una pista que ve de la Farga de Bebié i que ens portarà per sota dels Cingles de Beví, fins la carretera del Coll de Beví. Uns centenars de metres ens portaran fins on hem deixat el cotxe. Si es fa a l’estiu cal anar amb compte perquè aquesta pista no te gaires arbres que protegeixin del sol i es fa una mica llarg.

En total hem fet 6’49 quilòmetres, hem estat poc més de 2 hores caminant i 1 hora aturats, com sempre fent fotos i prenent notes, però aquesta vegada també molts minuts gaudint de la temperatura i el paisatge dels Bufadors.

Aquesta ruta la vam fer la Montserrat i jo el 2 de juliol de 2016.

Podeu baixar-vos el track del Wikiloc des d’aquí.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Baixa Muntanya, Caminades, Circular, Osona i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.