Potser perquè ja s’acosta la fi de l’era Zapatero i els del PP comencen a fer-se el tratjo per la presa de possessió o, millor dit, per la presa del poder. Sigui pel que sigui, de ponent bufen mals vents per Catalunya. .
Les lleis han d’adaptar-se als temps, no poden ser inamovibles. Cap estat democràtic pot acceptar una constitució que no respecti els drets dels pobles.
Després de la sentència del Tribunal constitucional moltes coses han canviat. Ja no podem confiar en negociacions per esgarrapar més cotes de poder o més recursos. La sentència ha tancat moltes portes. Ara cal un canvi d’estratègia.
La manifestació d’avui ha de ser el final d’una etapa i l’inici d’una altra, la darrera en el camí cap a la plena sobirania.
Veig que el nostre president (encara que no l’he votat és el meu president perquè presideix el govern del meu país) segueix entestat en no plantar-se. El discurs de l’altre dia era una cortina de fum. Molt enfadat, molt parlar… però al dia següent ha corregut a donar un missatge de submissió total.