Skip to content
Archive of posts tagged nació

El món ho ha de veure.

Hem perdut la por als cossos policials espanyols. I als aparells de l’estat, incloses les seves clavegueres. I qui no te por ho te tot guanyat.  

No volem liquidar ni la constitució ni la sobirania nacional. Només fotem al camp.

En Rajoy ha tornat a repetir la frase estrella del seu particular espectacle que podríem anomenar «Bajo el Imperio de la Ley». Un espectacle d’opereta barata i qualitat (democràtica) ínfima. I ja sabem que les coses quan es repeteixen mil vegades esdevenen (pels curts de gambals) veritats incontestables.

Falten 30 dies i seguim amb les amenaces i la xuleria.

Posar el Tele Notícies i escoltar els ministres de Madrid ja comença a cansar i, el que és pitjor, comença a causar un sentiment d’emprenyament (al menys en el meu cas). Els mitjans de comunicació espanyols, i algun català, també ajuden a aquest clima de malestar, per dir-ho de manera suau.

Grupusculs reaccionaris que es fan sentir.

En el 30è aniversari de l’atemptat d’ETA a l’Hipercor, s’ha fer un acte de record on el president Puigdemont ha estat escridassat per mitja dotzena de personatjes del radicalisme unionista.

Podem… potser sí, potser no… però depèn, m’enteneu?

El món dels anomenats «comuns» i les seves anomenades «confluències» no deixa de sorprendre’m, és un grup de polítics que viuen enmig d’un procés transcendental per un país i sembla que res vagi amb ells.