Vergonya senyors demòcrates espanyols, feu vergonya.

L’atemptat de Barcelona i Cambrils encara cueja, encara ven diaris, encara serveix per fer mal als catalans que no pensem com els grans demòcrates espanyols. Fa fàstic observar com la mesquinesa d’uns quants hipòcrites embruta un fet que hauria de merèixer el respecte de qualsevol esser humà. Com pot una persona caure tant baix? Uns per interessos polítics i altres per deixadesa de no voler fer l’esforç mental de fer-se simples preguntes que es responen totes soles.

Continue reading ‘Vergonya senyors demòcrates espanyols, feu vergonya.’ »

No volem liquidar ni la constitució ni la sobirania nacional. Només fotem al camp.

En Rajoy ha tornat a repetir la frase estrella del seu particular espectacle que podríem anomenar «Bajo el Imperio de la Ley». Un espectacle d’opereta barata i qualitat (democràtica) ínfima. I ja sabem que les coses quan es repeteixen mil vegades esdevenen (pels curts de gambals) veritats incontestables.

Continue reading ‘No volem liquidar ni la constitució ni la sobirania nacional. Només fotem al camp.’ »

Falten 30 dies i seguim amb les amenaces i la xuleria.

Posar el Tele Notícies i escoltar els ministres de Madrid ja comença a cansar i, el que és pitjor, comença a causar un sentiment d’emprenyament (al menys en el meu cas). Els mitjans de comunicació espanyols, i algun català, també ajuden a aquest clima de malestar, per dir-ho de manera suau.

Continue reading ‘Falten 30 dies i seguim amb les amenaces i la xuleria.’ »

Podem… potser sí, potser no… però depèn, m’enteneu?

El món dels anomenats «comuns» i les seves anomenades «confluències» no deixa de sorprendre’m, és un grup de polítics que viuen enmig d’un procés transcendental per un país i sembla que res vagi amb ells.

Continue reading ‘Podem… potser sí, potser no… però depèn, m’enteneu?’ »