Una ullada al cel (I): Orió, el caçador.

La regió d’Orió a simple vista.

Si mireu al cel durant els mesos d’hivern, en direcció sud-est, a mitja alçada entre l’horitzó i el zenit, sobre les deu o les onze, veureu una constel·lació en forma de quadrilàter irregular amb tres estrelles alineades al mig: és Orió, el caçador.

És fàcil de veure pel seu tamany i, sobre tot, per les tres estrelles alineades i lleugerament inclinades.

 

 

Localització.

Localització d’Orió amb les línies que defineixen la figura.

Heu de buscar tres estrelles alineades horitzontalment amb una petita inclinació ascendent a la dreta. Veureu que a la part inferior hi ha dues o tres estrelles alineades verticalment amb una petita inclinació a la dreta.

Orió és visible des de l’inici de les nits d’hivern mirant cap el sud-est, a mitja alçada i a mida que avança la nit o els dies, cada vegada apareixerà més cap a l’est.

Hem de tenir una mica d’imaginació per veure-hi un caçador (alguns hi veuen un guerrer), però hem de tenir en compte que les nits de l’antiguitat, quan els essers humans miraven al cel, l’atmosfera era molt més pura i transparent i, per tant, hi veien més estrelles de les que veiem ara nosaltres i podien traçar figures imaginaries unint aquells punts brillants (unes més que altres) que «penjaven» del firmament.

Intentem veure la figura d’un caçador i també tota la escena de caça que hi ha al seu entorn.

El caçador.

Imatge en b/n amb les estrelles ressaltades.

Comencem per dalt. Sobre les tres estrelles alineades podem veure dues estrelles molt brillants, la de la dreta més abaix que l’esquerra, son les espatlles del caçador, la de l’esquerra (més brillant) és Betelgeuse (alfa), la de la dreta és Bellatrix (gamma); entre aquestes dues i una mica més amunt hi ha el cap del caçador anomenada Meissa (lambda). A la dreta de Bellatrix podem veure quatre estrelles bastant dèvils en forma d’arc vertical és l’arc del caçador (o l’escut del guerrer, segons la figura que ens imaginem).

Continuem pel mig. Aquí hi trobem les tres estrelles que formen l’anomenat «cinturó d’Orió». Son, de dreta a esquerra, Mintaka (delta), Alnilam (èpsilon) i Alnitak (zeta). Del cinturó hi penja l’espasa (per això alguns l’anomenen guerrer) una línia de tres estrelles que a la seva punta té un petit grupet d’estrelles on hi ha M42, la Nebulosa d’Orió, un objecte fascinant que us recomano que observeu amb un telescopi si en teniu la oportunitat. José Luís Comellas l’anomena «la més bella nebulosa del firmament», i no li falta raó.

Abaix trobarem dues estrelles (la de la dreta més amunt que la de l’esquerra) que són els peus o els genolls del caçador. La de la dreta és Rigel (beta) i la de la esquerra és Saiph (kappa).

Les dues estrelles més brillants són la de l’extrem superior esquerra (alfa) i la de l’extrem inferior dret (beta).

La “T d’Orió” o el “Tahali”.

El cinturó i la espasa formen una «T» que rep diferents noms: «T d’Orió» a França o el «Tahali» a d’altres països.

J. L. Comellas, al seu llibre «Guia del firmamento», diu que en una nit fosca s’hi veuen «fins a 125 estrelles», aquí queda el repte per qui vulgui comprovar-ho, sempre tenint en compte que de nits fosques a les àrees poblades no n’hi ha gaires per culpa de la contaminació lumínica i la pol·lució.

Segons J. L. Comellas, les estrelles més importants que formen la constel·lació estan a una distància de la Terra d’entre 1.000 i 1.200 anys-llum, excepte Betelgeuse que està a uns 460 anys-llum. Això vol dir que la constel·lació, tal com la veiem avui, en realitat és tal com era fa uns 1.000 o 1.200 anys, quan la llum va sortir d’aquelles estrelles; i que tal com és avui la veuran els nostres descendents d’aquí a 1.000 o 1.200 anys, quan la llum que avui surt d’aquestes estrelles arribi a la Terra. D’això també en parlarem un altre dia.

Conjunt de l’escena.

Fixem-nos ara en el conjunt mirant al voltant d’Orió. És tota una escena de caça: al centre el caçador (constel·lació d’Orió), als seus peus una llebre (constel·lació de la Llebre), a l’esquerra de la llebre hi ha el gos (constel·lació del Ca major), al davant del caçador hi ha la presa que vol caçar, el toro (constel·lació de Taure), i a sobre del toro i a la dreta hi veurem les Cabrelles (les Plèiades). Però d’aquestes constelacions en parlarem un altre dia, només us avanço que del toro només es veuen les banyes i que del gos destaca l’estrella Sírius, la més brillant del firmament.

Per fer l’escrit m’he basat en el llibre de J. L. Comellas, «Guia del firmamento», que ja he citat abans i que és un llibre de capçalera per qualsevol aficionat a l’astronomia. Encara que la 5ª edició és de 1996 i està actualitzada fins el 2010 en quant a dades d’eclipsis i magnituds d’estrelles variables, serveix per la resta de dades d’objectes i la seva observació.

Tiana, 28 de gener de 2019

 

Per a més informació podeu consultar els següents enllaços:

José Luís Comellas:

https://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Luis_Comellas

Sobre la constel·lació d’Orió:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Ori%C3%B3_(constel%C2%B7laci%C3%B3)

Sobre la mitologia d’Orió:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Ori%C3%B3_(mitologia)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *