Skip to content
 

Ruptura de la convivència? Per part de qui?

Acusar a l’independentisme de la suposada ruptura de la convivència es mentir a consciència, i amb tanta mala fe, que només gent amb la ment retorçada pot atrevir-se a fer-ne un discurs polític.
Però tots sabem que les mentides, a força de repetir-les, poden esdevenir “veritats” per qui les escolta, si aquest pateix amnèsia o sordesa interessada. Ja diuen que no hi ha més sord que qui no vol sentir.
Aquests darrers dies hem pogut veure com grups de ciutadans de diferents llocs d’Andalusia acomiadaven Guardies Civils que vanien a casa nostra, enviats pel govern espanyol per evitar la celebració el referèndum d’autodeterminaciò, amb crits de “a por ellos”, com si anèssin a detenir lladres o criminals.
Aquestes mostres de violència verbal no les han provocat els independentistes.
Fem memòria.
Qui se’n va enfotre de l’estatut que va aprobar el Parlament de Catalunya? Alfonso Guerra, del PSOE.
Qui va recollir signatures contra l’estatut de Catalunya? El PP amb Rajoy al capdevant.
Qui va portar l’estatut aprobat pels catalans en referèndum al TC? El PP i també governs autonòmics del PSOE.
Qui va fer discursos plens d’insults cap els catalans? Els presidents d’Extremadura, Castella-La Mancha, Cantabria i Andalusia, tots ells del PSOE.
Qui ha intentat carregar-se la immersió linguística des de Catalunya? PP i sobre tot C’s.
Tot aquest degoteig de discursos i consignes repetides, ha aconseguit que s’hagi arribat al “a por ellos”.

Albert Castany.
Montgat.