Skip to content
 

Vergonya senyors demòcrates espanyols, feu vergonya.

L’atemptat de Barcelona i Cambrils encara cueja, encara ven diaris, encara serveix per fer mal als catalans que no pensem com els grans demòcrates espanyols. Fa fàstic observar com la mesquinesa d’uns quants hipòcrites embruta un fet que hauria de merèixer el respecte de qualsevol esser humà. Com pot una persona caure tant baix? Uns per interessos polítics i altres per deixadesa de no voler fer l’esforç mental de fer-se simples preguntes que es responen totes soles.

Ahir vaig llegir al mur del Faceboock d’una persona que jo tenia ben conceptuada, un comentari que em va entristir. Al seu comentari un reguitzell de respostes en el mateix sentit i, entre aquestes respostes, una que superava en fòbia i menyspreu el comentari inicial. A aquesta resposta el meu «amic de Faceboock» li responia donant-li la raó i burxant en el mateix.

No vaig poder estar-me de enviar-li un missatge privat expressant-li la meva sorpresa, i el mal que m’havia fet el descobrir que una persona, que jo creia entenimentada, podia repetir gairebé al peu de la lletra comentaris i frases que fan els mitjans de comunicació més retrògrads de l’estat espanyol. Així acaba una coneixença que vaig fer al món laboral. Així de trist.

És inceible que un atemptat terrorista serveixi per confirmar-te que estem sols a l’estat espanyol, perquè ja es veia que per aquí anava la cosa.

Quan es va produir l’atemptat de Madrid del 11-M, a Barcelona ens vam manifestar en senyal de protesta pel fet sagnant i de suport a les víctimes. Quanta gent s’ha manifestat a Madrid? Ningú!

Només hi ha hagut manifestacions a Barcelona i Cambrils i algunes poblacions catalanes; a l’estat només algunes concentracions mínimes a algunes capitals.

Que han fet els mitjans de comunicació espanyols? Llençar merda sobre l’actuació policial. Criticar fins a extrems delirants les estelades de la manifestació de Barcelona. Utilitzar els atemptats per barrejar-los amb el procés sobiranista en una estratègia de demagògica cruel. Perquè els mitjans de comunicació, des del primer moment, han estat lligant una cosa amb l’altre sense importar-los gens ni mica el dolor de les víctimes, dels seus familiars i d’una ciutat que durant mols dies va viure en estat de xoc.

I el que ha fet més mal ha estat que un diari publicat a Barcelona (els de Madrid i «provincias» ja no ens sorprèn) s’encaparri en demostrar que es podria haver evitat fent cas d’una nota que suposadament la CIA va enviar a «The Mossos». En aquesta nota s’han basat diaris i particulars per vomitar odi i menyspreu cap a un cos policial que es va jugar la vida per capturar o abatre un grup terrorista.

Sabíem que quan més a prop estiguéssim de la data de l’1 d’octubre, més s’intensificaria la guerra bruta de l’estat, més plenes anirien les clavegueres d’un poder que no s’atura per res.

Realment l’atemptat els ha vingut com oli en un llum, i l’estan aprofitant d’allò més be.

I mentre tot això passa, els grans demòcrates espanyols (tant polítics com intel·lectuals com personatges públics i ciutadans en general) on son?

A part d’honorables excepcions, els demòcrates no hi son.

 

Albert Castany Tresserras.

Montgat, 3 de setembre de 2017.