Skip to content
 

No volem liquidar ni la constitució ni la sobirania nacional. Només fotem al camp.

En Rajoy ha tornat a repetir la frase estrella del seu particular espectacle que podríem anomenar «Bajo el Imperio de la Ley». Un espectacle d’opereta barata i qualitat (democràtica) ínfima. I ja sabem que les coses quan es repeteixen mil vegades esdevenen (pels curts de gambals) veritats incontestables.

La frase, que pel protagonista de la obra, està escrita a foc en el seu cervell és la següent: «quieren liquidar en un solo día la constitución y la soberania nacional». Després, d’una manara o altre, ve a dir que «el estado de derecho» o «el imperio de la lei» no ho permetran. Tot això sense fer cap frase Rajoyana ni cap embarbussament destacable.

Primer. Jo no em vull carregar cap constitució, ni la espanyola ni la del Beluchistan (si és que en tenen). Durant gairebé quaranta anys l’he respectat, tot i que no m’agrada, perquè soc demòcrata. Però com no la puc cambiar, crec que és millor separar-nos; i amb això no la liquidem, segueix vigent per la gent de la resta del territori que tant la venera.

Segon. Tampoc vull liquidar la sobirania nacional dels espanyols. Encara que per incompatibilitat de criteris del que ha de ser un estat modern i avançat, els catalans ens separem, això no els obliga a ells a res, poden seguir fent el que més els agradi exercint la seva sobirania. Jo no tinc cap intenció de decidir per ells, jo decideixo per mi, vull fer servir la meva sobirania. Ells si que es carreguen la meva sobirania.

Tercer. Ho impediran amb la llei, perquè la llei està per complir-la. Curiós, si més no, que implorin el compliment de la llei. Perquè la llei prohibeix robar, i ells roben (una pila de casos oberts per corrupció a nom del PP). La llei obliga a tractar a tothom per igual, i en aquest país uns treballen perquè altres visquin, uns han de fer retallades i altres inauguren piscines municipals a dojo i aeroports que no s’utilitzaran mai. I podríem escriure molt sobre els incompliments de la llei per part d’aquells que ens exigeixen el seu compliment.

Albert Castany Tresserras

Montgat, 2 de setembre de 2017