Skip to content
 

Falten 30 dies i seguim amb les amenaces i la xuleria.

Posar el Tele Notícies i escoltar els ministres de Madrid ja comença a cansar i, el que és pitjor, comença a causar un sentiment d’emprenyament (al menys en el meu cas). Els mitjans de comunicació espanyols, i algun català, també ajuden a aquest clima de malestar, per dir-ho de manera suau.

Ja m’esperava que que a mesura que s’acostés la data de l’1 d’octubre la temperatura política aniria pujant sense límit. El que no esperes es que hi hagi un atemptat terrorista i s’utilitzi gairebé des del primer minut per escampar merda sense cap mena de respecte cap a les víctimes. Això em sembla tant terrorista com l’autor de la massacre. S’ha de ser molt inhumà per utilitzar dades provisionals, declaracions fetes (tot s’ha de dir des del més absolut respecte i compte) per manipular-les i desacreditar els cossos policials, sanitaris i de prevenció que hi van participar jugant-se la vida en molts moments. Una actitud condemnable des de qualsevol punt de vista si ets una persona amb sentiments. El meu reconeixement a tots els que van participar amb la finalitat d’ajudar les víctimes, localitzar els terroristes i col·laborar de la manera que fos possible.

Deixant això a banda, cada vegada que un ministre del govern espanyol fa alguna declaració sobre el procés, només escoltes amenaces, amenaces i més amenaces. A vegades amb rictus seriós i altres amb un tò de superioritat i menyspreu (les dues actituds no poden anar mai deslligades) que ja fa fàstic. Aquesta gent, comencen a fer fàstic.

A mi ja em cansa escoltar tanta amenaça.

Justament ahir es va conèixer un document fet per prestigiosos experts de diferents països (Estats Units, Suïssa, Portugal) que consideren que el procés català és perfectament legal davant les lleis i tribunals internacionals, tant de la UE com de fora. No ha estat l’únic informe, i també hi ha hagut declaracions d’altres personalitats, partits i parlaments estrangers que demanen una negociació i avalen el procés català pel seu tarannà pacífic i d’origen social.

Davant tot això, com pot ser que la única resposta de l’estat espanyol sigui l’amenaça, la xuleria i la burla?

Albert Castany Tresserras

Montgat, 1 de setembre de 2017