Skip to content
 

Podem… potser sí, potser no… però depèn, m’enteneu?

El món dels anomenats «comuns» i les seves anomenades «confluències» no deixa de sorprendre’m, és un grup de polítics que viuen enmig d’un procés transcendental per un país i sembla que res vagi amb ells.

La darrera prova que, al meu entendre, els de Podem no tenen clar el món on viuen i que no tenen la mateixa prioritat a l’hora de donar importància als fets i als gestos, és la notícia que acabo de llegir al portal del 3/24 sobre la postura que sembla ser que tindran els de Podem Catalunya davant el referèndum del dia 1 d’octubre d’enguany.

La notícia la podeu llegir seguint aquest enllaç «Podem Catalunya participarà a l’1OCT però sense considerar-lo vinculant» i, en resum, diu que el partit ha reunit a les seves bases (unes 1000 persones, Déu n’hi do quina gentada!!) i han decidit pel 35’11% que participaran en el referèndum però sense considerar el resultat com a vinculant. Les altres opcions eren: reconèixer el referèndum com a vinculant (28,42%) i rebutjar el referèndum perquè no està pactat amb l’estat (27,26%).

D’aquesta manera, Podem Catalunya diu «sí, però no tant» tal com ja ens te acostumats. Resulta que no el consideren vinculant però hi participen perquè el consideren «una mobilització política legítima». I es queden tant contents i satisfets, d’esprés d’haver fet un acte de democràcia participativa com cal que no ha donat un empat al 33,33%, per ben poc, com passa amb els amics de la CUP (o potser hauria de dir les amigues) atès que els de la CUP (o millor dit les de la CUP) sempre parlen en femení. Hagués estat ja la el súmmum de la derrapada periòdica a que ens tenen acostumats els d’aquest grup de formacions, confluències, associacions, o com es vulguin anomenar; aquest conglomerat de persones que ni en temes tant importants es posen d’acord entre ells.

Tot això no deixaria de ser una anècdota si no fos per dues coses que per mi son essencials.

Primera, que amb aquesta indefinició i amb aquesta presa de posició donen arguments als opositors a permetre el referèndum, perquè demostren que no el consideren important.

La segona és que qui ha de dir si el referèndum és vinculant o no és la majoria del parlament de Catalunya, no un miler de persones d’un partit (sigui quin sigui aquest partit) reunides en assemblea. És una llei aprovada pel nostre parlament o la seva voluntat expressada en un mandat, el que farà que aquest referèndum sigui vinculant.

Podem Catalunya no es pot otorgar aquesta representació ni aquest poder.

Per últim, si cada partit (o el que siguin) decidís pel seu compte si el referèndum és vinculant o no tindríem un poti-poti de mandats impossible de seguir.

El mal de tot això és que, a ben segur, aquest no serà l’últim ni potser el més gran dels despropòsits d’aquest polítics de nova fornada, que s’han trobat en mig del procés més important en els darrers tres-cents anys i no tenen clar quina opinió tenen, ni si n’han de tenir.

Albert Castany

Montgat, 14 de juny de 2017.