Skip to content
 

Entre «nación de naciones» i «estado federal».

Les propostes de Pedro Sánchez i Susana Diaz semblen molt diferents, però no són més que sinònims del mateix pensament i, el que és més important: hi ha alguna diferència amb l’actual constitució?

A una entrevista publicada per La Vanguardia, el candidat a les primàries del PSOE Pedro Sánchez ha definit Espanya com «España es una nación de naciones, con una única soberanía que es la del conjunto del pueblo español». Més endavant proposa que es reformoi la Constitució perquè reconegui que Espanya és «una realidad plurinacional, pluricultural y plurilingüe».

L’actual Constitució espanyola ja reconeix que hi ha regions i «nacionalitats» i els que vam viure la transició i vam seguir els debats la tramitació de la Constitució recordem que el terme «nacionalitat» va ser adoptat enlloc de «nació» perquè fos assumit per sectors dretans, però amb el mateix significat polític. També reconeix que hi ha altres idiomes a l’estat i que són oficials als territoris on es parlen, establint-se la cooficialitat. Reconeixent diversos idiomes s’està reconeixent diferents cultures. Que la sobirania recau en la totalitat del poble espanyol també ho diu l’actual constitució espanyola. On hi ha la novetat? En posar-ho en negreta?

Susana Diez per la seva banda proposa una reforma constitucional que faci d’Espanya un estat federal. Reformant el Senat per convertir-lo en una cambra de representació territorial, tal com diu la constitució, i cedint als diferents territoris competències estatals, tal com també permet l’actual constitució, ja tenim un estat federal. On està la novetat? En fer d’una vegada el que preveu la Constitució?

El PSOE ha governat tants anys com el PP, ni l’un ni l’altre han interpretat mai la constitució en el sentit ampli i generós que va inspirar el «pacte constitucional», trencant així aquest pacte. Qui ens garanteix que ara serà diferent?

Quan temps necessitaran per fer tot el que prometen reformant la Constitució? Cal reformar la Constitució? Tenint en compte que per reformar la Constitució calen 2/3 del Congrés i del Senat, dissoldre les cambres, convocar noves eleccions per tenir altre cop 2/3 de majoria i convocar un referèndum per aprovar les modificacions, això no és res més que una quimera.

Si amb propostes com aquestes pretenen aturar el procés sobiranista, es que no han entès res.

Albert Castany.

Montgat, 27 d’abril de 2017.