Skip to content
 

Quan pagàvem amb rals, mesuràvem a pams i pesàvem a unces. Els grans canvis (I)

La vida canvia, a vegades massa s, i les persones tarden el seu temps a assimilar les novetats, encara que formin part de la vida diària. A finals del segle XX i principis del XXI els canvis es succeeixen a un ritme diabòlic que no tothom té la capacitat d’assimilar abans que un altre canvi faci que l’anterior sigui història.

Moneda de 50 cèntims de Pesseta dels anys 40 del segle XX.

Moneda de 50 cèntims de Pesseta del 1940, anomenada “dos rals”

Abans, a mitjans segle XX, la vida era més pausada, els canvis tecnològics i vitals eren molt més lents que ara.

Jo encara recordo utilitzar mesures de capacitat, longitud, volum o monetàries diferents de les d’ara, i no perquè fossin les legals d’aquella època, perquè havien «caducat» feia una pila d’anys.

El sistema mètric decimal es va començar a utilitzar a casa nostra des del 1871, els meus avis materns van néixer l’any 1890 (vint anys després), i a casa, i al barri on vaig viure la meva infantesa, encara s’utilitzaven mesures anteriors al S.M.D., era així de lenta la implantació dels canvis en les coses quotidianes. Això no vol dir que no s’utilitzessin els aparells de mesura amb les noves unitats. Es demanaven tres unces de formatge i el dependent et pesava cent grams del producte, així de senzill. Convivien els dos sistemes i tothom els utilitzava.

Si fullegeu algun exemplar de La Vanguardia dels anys 50 o 60 del segle passat, veureu als anuncis classificats que es venen terrenys i parcel·les de tants «pams quadrats» a tantes pessetes el «pam quadrat». Es comprava roba, cintes o cordes a «pams», però tot es mesurava amb cintes mètriques marcades amb centímetres i metres. Un «pam» equival a 20 centímetres, o sigui que un metre té cinc «pams».

La llet, el vi i altres líquids es compraven a «petricons», però els estris de mesurar eren unes gerres amb capacitat d’un litre, mig litre, un quart de litre o fraccions inferiors. Un «petricó» equival a 23’5 centilitres, i per aproximació, a un quart de litre.

Quan era petit m’enviaven a comprar tres «unces» de cigrons o mitja «lliura» de qualsevol altre cosa de menjar. A la bàscula però, marcava cent grams o dos-cents grams, perquè una «unça» eren 33’33 grams i una «lliura» eren quatre-cents grams. Però si els quatre-cents grams eren de vedella o qualsevol altre carn, aleshores era una «terça».

Un cas semblant passava amb les monedes. L’any 1868 entra en vigor el nou sistema monetari amb la «pesseta» com a base, però fins que van desaparèixer els cèntims de pesseta, jo sentia parlar de «rals» que eren vint-i-cinc cèntims. Les monedes de cinquanta cèntims en dèiem dos «rals».

Però fins que no va entrar en vigor l’euro (l’any 1999) es parlava de «duros», que eren les monedes de cinc pessetes, les monedes de vint-i-cinc pessetes eren cinc «duros», les de cinquanta pessetes eren de deu «duros» i les de cent pessetes eren de vint «duros». El «duro» era una moneda anterior a la pesseta que valia vint «rals», es a dir cinc pessetes. D’aquí la conversió de cèntims en «rals» i de pessetes en «duros».

No us estic parlant de la prehistòria, us parlo de fa quaranta o cinquanta anys, que per alguns seran molts anys, però no us adonareu i ja haureu fet els cinquanta com qui no vol la cosa. Aleshores veureu que parlar de «tant temps» enrere és parlar de fa quatre dies.

Fixeu-vos que us estic parlant dels anys seixanta o setanta del segle passat, és a dir, quan ja feia gairebé un segle (cent anys!) que s’utilitzaven les noves mesures, que balances, gerres i cintes mètriques eren en grams, litres o metres; i les noves monedes que, en cap cas, portaven inscrita la conversió.

Durant aquest temps s’utilitzava una conversió mental que feia compatibles parlar d’un sistema i mesurar en un altre, sense calculadores ni càlculs en paper, tot mentalment.

I no us estic parlant d’un poble perdut per les muntanyes, jo vaig viure la meva infantesa al barri barceloní de La Sagrera, al cap i a la fi un poble dins Barcelona.

Us estranya que la gent més gran encara compti en pessetes?

Malgrat tot, amb la globalització de la informació i els sistemes educatius actuals, no estarem cent anys convertint euros en pessetes. Ja ara, els que em viscut amb les pessetes ens hem oblidat de convertir l’actual moneda amb l’antiga. Els canvis s’assimilen molt més ràpidament que abans.

Al moment de publicar aquest article he trobat aquest de la Carme-Laura Gil, us el recomano.

Albert Castany.

Des d’un lloc al sud d’Occitània, per Setmana Santa del 2016 (25/03/2016)

One Comment

  1. carme-laura escrigué:

    Benvolgut, una lliçó d’història l’article (que ha de seguir). He viscut de petita les mesures perdudes (quan la higiene i el súper no somniaren envasar tot l’envasable), les tres unces de farina, la mitja lliura de cigrons, els dos petricons de llet, la terça de carn…Són records gairebé perduts. Una abraçada i bona Pasqua! (i gràcies per la referència…). Carme-Laura