Skip to content
 

Impressions d’el debat (18/11/2012) a TV3.

Comentaré només de manera esquemàtica les impresions del primer bloc, el que feia referencia a les relacions Catalunya-Espanya, malgrat que els representants unionistes van fer tot el possible per evitar parlar-ne i tocar temes del segon bloc.

Artur Mas (CiU): segur i seré. No van aconseguir treure’l del seu rol de líder del procés, per més que alguns ho van intentar titllant-lo de mentider, dient-li que amagava la veritat sobre la permanència de Catalunya a la UE i de no haver volgut negociar el pacte fiscal. Va respondre a tot amb convenciment, conscient que no té cap possibilitat de fer marxa enrrera.

Pere Navarro (PSC): perdut, diluit. Quan l’enfocàven em va donar sempre la impressió que veia l’spot publicitari del seu partit. Defensant el model federal i assegurant que el govern espanyol s’avindrà a modificar la Constitució per anar cap un estat federal, va donar la imatge que ni ell mateix s’ho crèia. Va tocar fons quan Artur Mas va demanar-li a ell i a Alícia Sanchez-Camacho que presentèssin una alternativa i només va saber respondre que ells farien de mitjancers entre CiU i PP. Si aquesta és la seva aspiració…

Alícia Sanchez-Camacho (PP): creguda, però sense arguments. Va utilitzar el vot de la por, la desqualificació “light” i va buscar l’enfrontament amb Artur Mas sense aconseguir-ho. Va negar que el govern espanyol hagi pressionat els membres de la UE perquè es posicionin en contra de la independència, però es va basar en les cartes dels que han canviat d’opinió “miraculosament” després que el govern hagués posat el crit al cél. Haver guanyat per majoria asoluta a Espanya i ser el suport de CiU durant dos anys al Parlament li han fet agafar uns fums que espero que el resultat del dia 25 la despertin.

Joan Herrera (ICV): en la seva línia. No m’ha sorprés, va defensar el dret a decidir com a únic recurs per fer avançar el país cap un futur millor, però sense estalviar retrets a PP i CiU per les retallades.

Oriol Junqueras (ERC): pedagog, ferm. Va raonar amb exemples els motius per defensar el dret a decidir i una possible autodeterminació de Catalunya. Va defugir el simplisme i es va mostrar disposat a fer pinya. Va desmuntar els arguments de PP i PSC recordant 35 anys de governs d’ambdós partits, especialment del PSOE.

Albert Rivera (C’s): imitador i sense recursos. Va parlar en castellà quan Alícia Sanchez-Camacho ho va fer la primera vegada, però no va ser-hi a temps de fer-ho la segona perquè ja li havia passat el torn. És patètic que es busqui el vot utilitzant l’idioma que utilitza el teu contrincant. No va donar cap argument per votar en contra de la independència i es va limitar a utilitzar tòpics com el d’escollir entre el pare i la mare, i altres semblants. En calgus moments va perdre els papers amb gestos despectius quan parlaven altres, sobre tot Alfons López Tena.

Alfons López Tena (SI): enginyos, simplista. Va respondre amb enginy les escomeses dels unionistes, però els seus arguments van ser simples. Com quan va justificar que Catalunya pot tenir l’Euro perquè el tenen Andorra, San Marino o Mónaco. Així no es convenç ningú. Però el cas és que el raonament té la seva base i és possible. El procés és prou serios i delicat per utilitzar arguments simples.

 

Albert Castany Tresserras.

Montgat, 19 de novembre de 2012.

One Comment

  1. Joan F. Alcaraz escrigué:

    Un paper impecable el del nostre president.
    Possiblement algú hagués preferit una intervenció més contestatària i beligerant. Però aleshores tot plegat seria un de tants debats telecinqueros.
    Nosaltres som gent seriosa i constructiva.
    PERFECTE!!