Avui ha de ser l’inici d’una nova etapa (la darrera).

La manifestació d’avui ha de ser el final d’una etapa i l’inici d’una altra, la darrera en el camí cap a la plena sobirania.

Durant trenta anys hem fet honor a la nostra tradició de pacte i negociació. Hem cregut en l’anomenat “pacte constitucional” i en la paraula de “cavallers”. Tot això s’ha trencat, i ho han trencat ells. Ja és ben certa la dita que qui més parla és qui més ha de callar. Ells, els que tracten de “caballero” a tothom (fixeu-vos que utilitzen aquesta paraula a tort i a dret quan es dirigeixen a un altre), són els menys “caballeros”.

Certament són un poble traïdor, no en va qui governa avui l’estat és la màxima representació de la falta de paraula i de l’engany.

Els catalans que hem volgut seguir un camí de diàleg i entesa veiem com tot d’una s’esvaeix l’esperança. No és que d’un dia per l’altre tot hagi canviat, ha estat un procés d’anys, dels darrers anys. Però en tant sols una setmana, tota la feina feta durant trenta anys se’n pot anar a fer punyetes per una sentència que menysprea la voluntat majoritària dels catalans expressada en referèndum.

Avui hem d’anar tots a la manifestació a dir que no estem d’acord amb aquesta manera de fer les coses. Hem de dir ben fort que la voluntat expressada en referèndum no pot ser retallada per un tribunal en nom d’una constitució que, més que un marc legal, esdevé una presó. Demà toca començar un altre camí.

SOM UNA NACIÓ. NOSALTRES DECIDIM.

Albert Castany.

Montgat, 10 de juliol de 2010.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *