Skip to content
 

Va de colors.

Si, avui va de colors. Heu sentit parlar de l’Insights? És un test de 25 preguntes que et descriu la personalitat. La diferència amb els altres tests és que el resultat es dona amb colors.

En poques paraules, es basa en 4 tipus de personalitat a cada una de les quals li assigna un color. El percentatge de cada color que té una persona descriu la seva personalitat. Be, podeu trobar molta informació al Google sobre el tema, jo us recomano el bloc “Valors i persones” per tenir una idea del tema.

El que us vull parlar és de l’ús que se’n fa d’això. Us ho explico a traves d’un amic que li han fet per fer-ho més entenedor.

Al meu amic, en Pep, li van fer el test a la feina, a ell i a tot el seu departament. Al cap d’un temps d’haver emplenat el test (que es fa via informàtica) els van convocar a tots en un hotel per explicar com havia anat. Aquestes coses es fan fora de l’ambient laboral per tal que la diada sigui més distesa.

Els van repartir un dossier amb una sèrie pàgines on se’ls explicava a cada un la seva personalitat, quins son els seus punts forts i els seus punts dèbils, com els han de tractar els demés i un parell de gràfics amb els esmentat quatre colors.

Hi pots estar d’acord o no, no hi ha personalitats bones ni dolentes, és una simple eina. Però Deu n’hi do amb l’eina!

A en Pep li va sortir que tenia una gran dosi de colors blau (precís, formal, objectiu, analític, prudent, metòdic…) i verd (comprensiu, conciliador, constant, tolerant, pacient, sensible…), amb un lleuger predomini del blau i que tenia molt poc groc (comunicatiu, espontani, entusiasta, expressiu, sociable, efusiu…) i menys vermell (audaç, directe, resolt, decidit, dominant, competitiu…), encara que tots dos colors estaven igualats.

En Pep es va veure ràpidament qualificat com a blau. Ningú li va reconèixer el verd, i ja no diguem els altres dos colors. A l’informe predominaven les frases referents als aspectes del color blau. En Pep va trobar a faltar una anàlisi més profunda de la seva personalitat.

Després d’aquell dia, en Pep només sent frases com: “en fulano és verd”, o “mengano és groc”, o “aquell altres es de tal color”. En Pep ho troba simplista i frívol, perquè en Pep, a pesar de ser analític i fred amb els papers (feina), es guia pels sentiments amb les persones (relacions personals), i no entén que se’l qualifiqui només per la vessant més material quan pensa que una persona s’ha de qualificar per la vessant més emocional.

Em deia en Pep que fins ara tenia molt clar que per la empresa és un simple número, però ara veu que per alguns dels seus companys no deixa de ser un simple color (i només un dels quatre).

A vegades, de tant simples, som injustos. En Pep s’ha trobat amb la moda dels colors, com quan s’acosta un mundial de futbol que tots els nanos juguen a futbol, però després s’obliden. Tard o d’hora en Pep veurà com els companys deixen de parlar de colors, però potser aleshores ja serà massa tard, em deia que potser aleshores haurà descobert com son de simples aquells qui creia profunds i dignes d’admiració.

I es que, a vegades, una eina que pot ser molt útil per avançar en el coneixement d’una persona, s’utilitza per crear un estereotip i mirar cap una altra banda. És la versió “en color” de les etiquetes de tota la vida.

Tranquil Pep, que d’aquest xarampió no es mor ningú!

 

 

Albert Castany Tresserras.

Montgat, 4 de març de 2012