Skip to content
 

Alarmisme? No. Val més prevenir!

Aquests dies hi ha hagut una campanya de prevenció meteorològica davant la entrada d’una onada de fred siberià al nostre país. El servei meteorològic ha alertat de la possibilitat de nevades i glaçades a cota zero, amb tot el que això comporta, i la Generalitat ha posat en marxa un pla de mobilitat per aquests casos.

Al final no hi ha hagut situacions d’emergència, però ha nevat i glaçat al litoral tal com es preveia.
Potser no s’han repetit les situacions de fa dos anys pel fet d’haver-se portat a terme aquesta campanya d’informació, potser també perquè la situació no ha estat tant extrema com es preveia. El cas és que no s’ha repetit el que va passar fa dos anys i això és el que compta.
He sentit opinions a favor i en contra del pla d’alerta posat en marxa per la Generalitat, tant de ciutadans com d’empresaris hotelers. La veritat és que sento pena per la gent que no acaba d’entendre que la seguretat de la col·lectivitat està per damunt de la opinió individual o del negoci.
Pena i llàstima per una gent que són incapaços de veure que el món no s’acaba a un pam dels seus nassos, i que el país no només és Pirineus o Costa Brava, o comarques de l’interior.
Potser a mi no m’ha afectat la onada de fred i neu, però he de pensar que a molta gent sí que li pot afectar.
A tots aquells ciutadans que, un cop passat el moment, diuen que no n’hi havia per tant i que s’ha provocat alarmisme, els diria que potser no ha passat res perquè aquesta vegada hem estat alertats i qui ha pogut evitar sortir de casa ho ha fet. Als hotelers que es queixen que els han anul·lat reserves els diria que els interessos del seu negoci no poden estar mai per sobre de la seguretat dels seus clients, que es podrien haver quedat col·lapsats en embussos a la carretera com va passar fa dos anys. A tots aquells que han destrossat els nostres paisatges de mar i de muntanya per acabar desitjant un turisme d’espardenya i borratxera, els diria que el millor que poden fer és tenir la boca tancada en moments com aquests.
Fa dos anys, el govern tripartit no va alertar de la situació que s’acostava. Potser per no crear alarmisme, potser per incompetència d’uns “responsables” als quals el càrrec els venia massa ample.
Com cada dia varem anar a treballar i passades les quatre de la tarde, quan la situació ja era irreversible a Barcelona, a la feina ens van dir que pleguéssim. Quan vaig arribar a Plaça Catalunya els trens de rodalies ja no funcionaven. Vaig haver d’agafar el metro fins a Pep Ventura (Badalona), ja que aleshores no arribava més enllà. De Pep Ventura fins a casa, a Montgat, hi ha uns cinc kilòmetres. Com la aprada d’autobusos era plena de gent i no es preveia que n’arribés cap, vaig decidir començar a caminar abans no es fes fosc. Al principi tot bé, poca neu a les voreres, tot seguint el traçat de la N-II per dins Badalona. Però a partir de la Riera Canyadó allò va ser un calvari. Després d’una hora de trepitjar neu i tolls d’aigua amb unes simples sabates, es va posar a plovisquejar i el vent era glaçat. D’allà a la gasolinera de la carretera de Montgat a Tiana se’m va fer etern. Vaig arribar a casa amb els peus glaçats.
Si aquell dia els serveis meteorològics i la Generalitat haguessin fet el que han fet aquests dies, jo hauria arribat a casa en unes altres condicions.
A la feina conec gent que va haver d’arribar a casa seva travessant polígons industrials deserts, gent que es va quedar atrapat al cotxe varies hores abans de poder arribar a casa seva. Tot això ens ho hauríem pogut estalviar.
Alarmisme? No, ni molt menys. Aquest país té zones d’alta muntanya i comarques on el fred i la neu són habituals a l’hivern i estan preparats per afrontar aquestes situacions. Però n’hi ha d’altres (costaneres, o de més al sud) on aquestes coses passen molt de tant en tant i no estan preparades, ni es pot demanar que ho estiguin. Quantes vegades neva a Barcelona? I a la platja de Pineda? No es poden tenir màquines lleva-neus a cada cantonada en previsió que s’hagin d’utilitzar un cop cada dos o deu anys!
No siguem tant individuals i recordem que vivim en societat.
Per cert, als hotelers d’alta muntanya només dir-li’s que, en un any on la neu de les pistes d’esquí ha estat majoritariament artificial, que un cap de setmana la gent anul·li reserves no és per queixar-se. El problema no és aquest cap de setmana, el problema és que potser no hi ha un clima adient per tanta estació d’esquí. O potser és un altre.

Albert Castany Tresserras.
Montgat, 4 de febrer de 2012.