Adeu al somni d’Spanair.

Al final se l’han carregat. El somni de tenir una companyia aèria catalana que aposti per fer de l’aeroport d’El Prat la seva base d’operacions i convertís el nostre principal aeroport en un “hub”, s’ha esvaït de cop.

L’aventura nomes ha durat dos anys! Dos anys de dificultats de tota mena als quals s’ha afegit una crisi que ha estat implacable.
Jo crec que el projecte era necessari, que calia intentar-ho. El país s’ha distingit sempre per ser terra d’emprenedors, no d’aventurers,  sinó de gent que, amb els peus a terra, miren el futur i l’imaginen diferent i millor. Ha estat sempre així aquest país. La revolució industrial va entrar a la península per Catalunya, les noves tecnologies han tingut aqui una acollida i desenvolupament comparable als països mes avançats… Podríem posar molts exemples.
Peró tornant al tema d’Spanair, i sense voler caure en victimismes, cal lloar la iniciativa d’uns empresaris i institucions que van comprar una companyia en crisi per portar a terme un projecte que era viable si no hagués estat per ingerències interessades. I cal denunciar aquestes ingerències interessades que, al final l’han fet fracassar. Em refereixo a les denuncies que van fer altres companyies de baix cost com Vueling o Ryanair referents als ajuts que Spanair va rebre de la Generalitat de Catalunya.  Curiós, i a la vagada cínic, que Ryanair (després dels xantatges a que ha sotmès la Generalitat exigint subvencions per mantenir els seus vols des de Girona o Reus) ara vingui denunciant ajuts a altres companyies.
I ha estat això, la possibilitat que aquestes denuncies tirin endavant et que ha fet que la companyia aèria de Qatar es faci enrere en la seva intenció d’entrar a formar part de l’accionariat d’Spanair com a soci industrial. Aquesta negativa ha estat clau per prendre la decisió de deixar de volar.
I ara ve la traca final, la garrotada definitiva que por acabar amb tot: el Ministerio de Fomento amenaça amb una sanció milionària (fins a 9 milions d’euros) a la companyia per haver cessat la seva activitat de manera sobtada. Al·lega la ministra que no permetran que “se pisoteen los derechos de los ciudadanos”! Això ho diu qui constantment trepitja els drets dels catalans!

Albert Castany Tresserras.

Montgat, 29 de gener de 2012

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *