Productivitat i clima laboral.

Fa uns dies vaig penjar al meu perfil del Facebook una frase que tenia dues afirmacions que podien anar perfectament separades. Deia que “El debat sobre juntar dies festius i evitar ponts com el d’enguany és artificial. La productivitat s’incrementa amb un bon clima laboral”.

Eren els dies de la que s’ha anomenat “setmana boja”, aquesta setmana que tenim al desembre amb dos dies festius separats tant sols per un dia laborable, la setmana de la Constitució i la Puríssima. Un pont que cada cinc o  sis anys (segons com venen els anys de traspas) esdevé aqüeducte amb festa el dimarts i dijous. Això fa que, cada cinc anys reneixi el debat sobre la necessitat de “racionalitzar” les festes i passar-ne algunes al divendres o dilluns més proper.

Com totes dues afirmacions poden separar-se, les separo i les comentaré en escrits diferents.

Ara parlo de la segona frase. No per res, simplement vull dir el que fa mesos que penso sobre aquest tema.

“La productivitat s’incrementa amb un bon clima laboral”.

Les grans empreses estan gairebé obsessionades en cuidar el clima laboral. Es fan xerrades, s’organitzen activitats extra-laborals, reunions de departament… tot encarat a millorar la relació personal dels qui hi treballen i a esbrinar quines mancances hi ha en aquest terreny i com es poden superar. Tot això és necessari perquè hem perdut el factor humà a la empresa. El lloc de treball ha passat a ser despersonalitzat, no diré que deshumanitzat, però gairebé. Tots ens veiem com a peons d’un joc que té per darrera finalitat la consecució de beneficis empresarials.

Quan es perd el factor humà el treball esdevé rutina, molèstia, és allò que s’ha de fer perquè no hi ha més remei, i les hores que es passen a la feina s’han de passar com sigui i el més ràpidament que es pugui.

Aleshores la productivitat (no la producció) disminueix. Potser farem el mateix, però trigarem més hores. I a més hores treballades, més desgana i menys productivitat. És el peix que es mossega la cua.

El bon clima laboral és un altre peix que també es mossega la cua, però aquesta vagada en positiu. Si t’hi trobes be, no diré que vagis a la feina cantant i ballant, però no hi vas a desgana, fas una altre cara i això es nota. La feina pot ser feixuga, però el temps passa més be. Trigues menys en fer la mateixa feina, els imprevistos els encares d’una altra manera, en positiu, i els superes més fàcilment.

El factor humà és clau en tot això.

Si la persona que dirigeix l’equip humà és positiva transmet positivisme, si té les idees clares mostra el camí a seguir sense ambigüitats, si és flexible crea complicitats, si escolta afavoreix la iniciativa. És clar que l’equip que té al seu càrrec ha de correspondre, però és més fàcil obtenir aquesta correspondència amb un “manager” d’aquestes característiques que sense elles.

No existeixen aquest tipus de gent? I tant que existeix! Jo tinc la gran sort de tenir-ne una com a cap de departament.

Recordo que fa trenta anys, quan començava a treballar, tenia companys i “jefes” que feien la feina agradable. Aleshores, parlant amb un bon amic, li vaig dir que feia la feina que m’agradava i que tenia un bon ambient de treball. El meu amic em va dir “quina sort que tens! Allà on treballo això no passa”.

Al llarg dels anys jo també he passat per males èpoques a la feina, he recordat les paraules del meu amic i he pensat que havia tingut molta sort als meus inicis laborals.

Ara, des de fa una mica més de mig any, torno a tenir un bon ambient. L’altre dia pensava que, malgrat que encara em queden uns quants anys per jubilar-me, seria molt bonic poder dir que acabava tal com havia començat, fent la feina que m’agrada i amb un bon ambient laboral. Soc així de sentimental.

Això és qüestió de sort, no tothom serveix per dirigir, ni tothom serveix per treballar en equip. Jo he tingut la sort d’anar a parar en un equip on es donen les dues coses: qui dirigeix serveix per fer-ho i els meus companys saben treballar en equip. No sé quant temps durarà, ja se sap que a la feina les coses canvien d’un moment a l’altre, però de moment ho gaudeixo.

La meva productivitat ha augmentat, i jo soc el mateix d’abans, però amb més ànims. El que ha canviat és qui està per damunt meu i qui m’envolta. És a dir, ha canviat el clima laboral. I ho ha fet possible el factor humà.

Les grans empreses, a vegades dona la sensació que contracten la gent que ha de portar equips humans fixant-se més en la seva titulació que en la seva vàlua personal. Després tot és fer cursos i seminaris. Però hi ha coses que no s’aprenen, cada u és com és. Soc dels que creuen que la personalitat i la forma de ser haurien de tenir més pes a l’hora de la selecció, aleshores els cursets i seminaris sobre clima laboral servirien per accentuar els valors de cada un, i no per crear-los artificialment.

Tornant a la setmana boja, treballar dia sí i dia no, evidentment que la productivitat no és la mateixa que treballar dies seguits, però estic segur que amb un bon ambient laboral la productivitat no se’n ressenteix tant.

Albert Castany Tresserras.

Montgat, 15 de desembre de 2011.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *