President Mas, qui li piqui que s’hi rasqui!

 Podria haver titulat aquest escrit com “dient les veritats es perden les amistats”, però és evident que no hem perdut cap amistat, perquè els “ofesos”per la frase del president de Catalunya no han estat mai amics nostres. També ho podria haver titulat “els espanyols tenen la pell molt fina”, però ja en vaig fer un altre amb aquest títol, i es que aquest és un tema recurrent que es repeteix cada vegada que un català té la gosadia d’obrir la boca.

Recordem el context i la frase? Va ser en ple debat parlamentari quan va respondre a una d’aquelles intervencions dels “Ciudadanos” referent a la immersió lingüística (una obsessió gairebé malaltissa d’aquest grup que, com va dir el president, si no fos per aquest tema s’aburririen). La frase va ser la següent, i copio literalment de la transcripció de l’acta del Parlament de Catalunya (pàgina 22 i 23 del document que podeu trobar a http://www.parlament.cat/activitat/dspcp/transcripcions/05_interv_mixt.pdf):

Li hem explicat moltes vegades, però vostè, erra-que-erra, doncs no ho vol acceptar, no? Que resulta que en immersió lingüística en català, que és l’única oportunitat que tindran nens i nenes d’aquest país per aprendre el català, l’única, no en tindran cap més que no sigui aquesta –l’única, i suposo que vostè no els vol marginar de l’aprenentatge en català: l’única serà aquesta–, resulta que quan tots aquests nens i nenes que han fet la immersió lingüística en català s’examinen de castellà, a la revàlida…, perdó, a les proves de Selectivitat, etcètera –la revàlida és d’una altra època (rialles)–, a les proves de Selectivitat, a les PAU, doncs s’examinen d’això. I quan se’ls fan proves –se’ls fan proves– de nivell lingüístic, a quart d’ESO, a sisè de primària, etcètera, quan es fan totes aquestes proves, les PAU, sisè de primària, quart d’ESO, etcètera, resulta que, mira per on –mira per on–, aquests nenes i nenes, aquests noies i noies, «sacrificats sota la duríssima destral de la immersió lingüística en català» treuen les mateixes notes de castellà que els nens i nenes de Salamanca, de Valladolid, de Burgos i de Sòria. I no li parlo ja de Sevilla, de Malàga, d’A Corunha, etcètera, perquè allà parlen el castellà, efectivament, però a vegades a alguns no se’ls entén. (Remor de veus.) A vegades no se’ls acaba d’entendre del tot, però parlen castellà, efectivament. I aleshores, un es pregunta, on és el problema, senyor Rivera?

He subratllat la frase que ha ofès a aquests insignes espanyols. Jo també em pregunto; on és el problema? No hi ha cap mentida, tot és veritat. “A vegades a alguns no se’ls entén”, sí senyor, a vegades costa entendre a gent que parla castellà. Per mi és més inportant la frase anterior quan diu que els alumnes catalans treuen les mateixes notes de castellà que els de Salamanca, Valladolid, Burgos i Sòria. A mi, si fos d’alguna d’aquestes províncies on només tenen un idioma em preocuparia molt que els alumnes catalans, treguin les mateixes notes de castellà que els d’aquelles províncies. I més tenint en compte que, segons diuen, els prohibim parlar castellà a tot arreu! Alguna cosa estan fent malament per terres espanyoles quan el coneixement del seu idioma no té un nivell superior al dels alumnes catalans. Però evidentment és més fàcil llençar merda sobre el que ho fa be i distreure la pròpia incompetència.

Entre aquests que s’han ofès hi ha el president d’Andalusia, on hi ha províncies con Huelva, on l’accent fa més inintel·ligible d’idioma castellà, i ningú nega que parlin el mateix idioma que a Valladolid. Cosa curiosa tenint en compte que als catalans ens neguen la unitat lingüística separant valencià i balear del català, per diferències de pronuncia molt menys acusades.

També es va sentir ofès el ministre Blanco, aquell que no ha complert cap de les seves promeses, aquell que la darrera vegada que va visitar la colònia del nord-est va assegurar que el Corredor del Mediterrani era “prioritari” i pocs dies després anava a Paris a buscar complicitats pel Corredor Central”!

Els catalans ens podem sentir ofesos per moltes coses i no tenim dret a rebre cap mena de disculpa, perquè ells no entenen, o no volen entendre, que ens ofenen sovint. Ens ha ofès el president Zapatero (i els seus ministres) quan ha mentit descaradament. Ens ha ofès el senyor Guerra quan va fer burla de l’estatut mentre li passava el ribot. Ens ofenen els que diuen que a casa nostra perseguim el castellà. Però no tenim dret a queixar-nos.

Dons mireu, a mi les paraules del president Mas em van fer gràcia i ara encara me’n fan més. Ni les trobo fora de lloc ni ofensives. Ja va sent hora que els catalans deixem d’estar obsessionats en no molestar-los. Ja n’hi ha prou d’aquest color. Ja és ben cert que les veritats ofenen, aquí en tenim una mostra.

Si els ha sentat malament, que si fiquin fulles!

                           .

Albert Castany Tresserras.

Montgat, 1 d’octubre de 2011.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *