Skip to content
 

Una altra sentència contra la immersió lingüística.

Anem a marxes forçades cap una topada amb l’estat espanyol. La legislació espanyola obre la porta a les sentencies que desmantellen el sistema educatiu català per preservar el coneixement de l’idioma. Els nostàlgics de l’ensenyament exclusivament en castellà guanyen terreny a cop de sentència.

Ded de 1983 (fa mésd e 25 anys) a Catalunya hi ha un sistema d’educació, pel que fa a l’idioma, basat en la immersió lingüística. Amb aquest sistema s’ha aconseguit que tots els alumnes de Catalunya coneguin perfectament els dos idiomes que, segons la legislació espanyola, són oficials a Catalunya.

Quan es van traspassar a la Generalitat les competències en educació hi havia dues propostes, una era la segregació dels alumnes en classes per raó d’idioma (classes per a nenes catalanoparlants i classes per a castellanoparlants), l’altre era la immersió lingüística (una sola classe per a tots els alumnes on la llengua vehicular seria el català). La primera opció era defensada per sectors afins al socialisme català, l’altre va ser defensat per CiU. Es va imposar el model d’immersió lingüística.

La immersió lingüística no té més valor que la no discriminació de l’infant per motiu de llengua. I quan dic que “no té més valor” no vull dir que no en tingui o en tingui poc, sinó que no té cap més altre bondat si no es fa res més. Fins i tot pot ser negatiu si no es fa be, pensem que durant el franquisme es va establir la immersió lingüística en castellà i tots els que la varem patir recordarem els càstigs per parlar qualsevol altre idioma que no fos el del “imperio”.

La immersió lingüística aplicada al nostre sistema d’ensenyament ha estat una bona eina, i no ho dic jo.

Ha estat avalada per la Unió Europea. Tant en informes fets per professionals de la educació com per resolucions que desestimaven queixes presentades davant dels seus organismes per partits i grupuscles nacionalistes espanyols que volien tenir arguments internacionals per poder aconseguir canvis legislatius a l’estat espanyol. Fins i tot ha estat posada com a exemple per la UE pels països amb més d’una llengua. És això el que ens fa forts.

Ha estat avalada pel Tribunal Constitucional en les seves sentències anteriors a la desgraciada retallada de l’estatut, ara sembla que hi ha hagut un petit canvi d’opinió en considerar que l’idioma català ja no necessita tanta protecció i que el castellà també ha de ser llengua vehicular (va ser un dels cops de la sentència de juny de 2009). Malgrat tot, el Tribunal Constitucional deixa en mans de la Generalitat la valoració de quan el castellà també ha de ser idioma vehicular.

Ha estat el Tribunal Suprem espanyol qui ha decidit pel seu compte que ja n’hi ha prou de protegir el català, que ja està prou protegit i que el castellà també ha de ser vehicular sense esperar més. La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no fa res més que exigir a la Generalitat que faci efectiva la sentència del TS. El que sembla incongruent és que per algunes coses cap llei ni sentència es pugui oposar a una sentència del TC i en canvi, en aquest tema i en altres que afecten a la Generalitat, el TS pugui interpretar i contradir les seves sentències. És que el TC no és el màxim garant de la constitució i dels drets dels ciutadans de l’estat espanyol?

Venen temps difícils pel nostre poble, en temes lingüístics, econòmics i polítics, i l’origen del mal és al mateix lloc: el nacionalisme excloent espanyol. Toca tornar a ser resistents. En el tema lingüístic ja ho vaig dir en el meu escrit de 17 de juliol “El català el matarem o el salvarem nosaltres”. El 29 d’octubre de 2010 publicava un altre escrit en aquest bloc amb el títol “Amb l’idioma, fermesa”, on ja parlava del perill de les sentències que es podien desfermar amb la sentència del TC contra l’estatut, malauradament el temps em dona la raó.

 

Albert Castany Tresserras.

Montgat, 3 de setembre de 2011.

One Comment

  1. Ramon ha dit:

    Vaig nèixer al 78, a l’escola tot i ser privada i católica vaig rebre classes en català i castellà, més tard a l’institut també vaig rebre formació en català i castellà, m’entenc perfectament amb les dues llengües, tant parlades com escrites. Quin problema hi ha amb aquest model, que ara el volen canviar? Quantes patades més hem de suportar el poble català, que a sobre de pagar les despeses d’espanya, se’ns insulta constantment a tot arreu, fins i tot a events de germanor com els jocs de Nova York, on mossos i bombers van ser insultats pels funcionaris espanyols al mostrar l’estelada? Es que no ho entenc, no m’entra al cap, serà que soc català i soc un fill de puta com els hi agrada dir a molts de fora del país. Jo trobo que ja n’hi ha prou.