Tenen la pell molt fina els nacionalistes espanyols.

Avancem en el temps però retrocedim en les llibertats. Cada cop em d’anar més en compte amb el que fem i el que diem no fos cas que algú s’ofengui. Demanar perdó per no haver fet res s’ha convertit en una obligació.

     

La darrera ha estat la polseguera que s’ha aixecat perquè Cesc va celebrar la Supercopa amb una estelada al coll. És patètic que en un país que es diu democràtic i avançat aquestes coses puguin passar.

Els símbols són importants a totes les societats, són allò que ens identifica i ens representa, allò que fa que els altres ens reconeguin com el que som. Aquesta importància, portada a l’extrem ens fa caure en la intolerància. No admetre la simbologia de l’altre i imposar-li la nostra és la màxima expressió del despotisme.

Quin mal fa Cesc, o qualsevol altre jugador que celebri un títol amb una bandera estelada? Cap, no fa cap mal a ningú.

A Intereconomia es va desfermar un debat al voltant d’això que és una mostra de la intolerància que cada vagada és més present en la política i en la societat en general.

Es va titllar la bandera estelada vermella de “anticonstitucional”, es va dir que és una bandera associada a “moviments comunistes”. Ni una cosa ni l’altre. Ni és anticonstitucional ni és comunista.

Les estelades (vermella o blava) no són anticonstitucionals perquè no van contra la constitució. Tampoc són oficials, perquè no hi ha cap llei que les oficialitzi. No són il·legals, perquè cap llei les prohibeix. Què son doncs? Són banderes legals, però no oficials. Res més. No és cap delicte portar-les, no pot ofendre a ningú veure-les. Què els molesta? Que son banderes associades a partits nacionalistes i, per tant, amb connotacions separatistes. És el significat separatista el que els molesta. És aquí on els fa mal. No admeten la opció contrària a la seva “unidad nacional”. D’aquesta manera un fet que a mi em va passar desapercebut mirant les imatges per TV3, ells ho van esbombar als quatre vents, li van fer publicitat, i ho van elevar a la categoria d’acte anticonstitucional que fereix la sensibilitat espanyola.

Ells ho barregen tot, el que no els agrada és anticonstitucional, i amb això ja s’obre la caixa dels trons i ja la tenim organitzada.

Tenen la pell molt fina, tot els molesta, tot els ofèn. O espanyols o res, o penses com jo o vas contra mi. No volen convèncer, volen vèncer. No volen raonar, volen imposar. Només amb el pensament únic és possible una convivència en aquest país.

El mal de tot això és que sempre s’acaba demanant perdó. Ens disculpem per no haver fet res de dolent, simplement per si algú s’ha sentit ofès. Doncs no és això, les coses no son així. Una bandera no pot ofendre. A mi la bandera espanyola no m’ofèn, simplement no em fa ni fred ni calor, no em representa, res més. Cesc es guanya el sou jugant a futbol i també juga a la selecció espanyola. Quan vagi amb el Barça a jugar pels camps d’Espanya el xiularan, s’hagi posat la bandera estelada al coll o no, pel simple fet de jugar al Barça. I l’insultaran per jugar en un equip català. No haurà servit de res disculpar-se. Però quan jugui amb la selecció espanyola i marqui un gol l’aplaudiran perquè defensarà la samarreta espanyola. Són així.

Això que passa al futbol, també passa en tots els aspectes de la vida social i política. Tot el que és català, i es reafirma com a tal, és vist com un perill i un atac a l’essència espanyola. Tot allò que és català només s’accepta si no surt del terreny folklòric, de la peculiaritat, del fet curiós, però sempre en un segon pla i només de tant en tant. L’essència, lo important, el que representa internacionalment, només pot ser espanyol en estat pur i en les manifestacions més tronades. Aquest és el corrent i si vas en contra ja has begut oli.

El que passa al futbol és l’expressió del que passa a la societat. Anem malament, acabarem prenent mal. Ja no son un grapat d’exaltats, ara ja tenen els seus canals de comunicació de masses d’abast estatal, tenen les eines per acabar estenent aquesta intolerància pel mètode de la pluja fina, van calant a poc a poc. El pensament únic s’estén com una taca d’oli i penso que als partits nacionalistes espanyols PP i PSOE ja els està be, és una manera més de treure vots.

 

Albert Castany Tresserras.

Montgat, 28 d’agost de 2011.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *