Aquesta dèria per tancar el procés autonòmic.

Ho va intentar Felipe González, també Aznar i ara ho intenta Zapatero. En això, com en tantes altres coses, l’adscripció política no els fa diferents.

Tenen una dèria comuna tots els polítics espanyols: tancar el procés autonòmic, finiquitar-ho. És com si les aspiracions d’un poble poguessin quedar congelades en un moment determinat i ja no avancessin més. Tots els presidents han volgut fer la foto-finish de la carrera autonòmica, figurar als llibres d’història com els que van culminar el desenvolupament autonòmic. No s’adonen que un poble evoluciona. Potser el seu no? No veuen que les aspiracions d’un poble varien amb el temps i, normalment, tendeixen a ampliar les cotes de poder local. És una visió primitiva de la política, aquella que creu que les coses són eternes. Potser durant una època, fa molts segles, això va ser així, però ara, cada vegada els pobles evoluciones més ràpidament. Són coses de la globalització, a més informació disponible, més ànsies de llibertat.

S’equivoca Zapatero i el seus, com també s’equivoca Rajoi i els seus. El progrés implica adaptació als nous temps. La evolució implica avanç cap la llibertat dels pobles. Es triga més o menys, però això no ho para ningú.

A d’altres països d’Europa, els polítics malden per satisfer les aspiracions dels seus pobles. Fixem-nos en Bèlgica, on el resultat d’unes eleccions (amb l’augment del vot independentista flamenc) ha fet que flamencs i valons es plantegin reformar altra cop la constitució (i ja van cinc vegades en 25 anys). No ha calgut cap referèndum d’autodeterminació per separar, encara més, les dues comunitats. N’hi ha prou amb uns resultats electorals. Quina ha estat la reacció d’Espanya en aquest cas concret? Demanar ala belgues que no siguin un exemple per catalans i bascos! Fins i tot gosen ficar-se a casa del veí per evitar mals a casa seva.

Cap tribunal pot decidir sobre la voluntat d’un poble. Que s’ho treguin del cap. Si la seva constitució és intocable pels segles dels segles, que se la confitin! Catalunya ha sobrepassat el marc constitucional espanyol, el poble de Catalunya, en referèndum, ho va votar. Si aquesta voluntat no és possible dins l’actual constitució espanyola, o es modifica la constitució o es modifiquen les fronteres. No hi ha més solució.

I no ens demani tranquil·litat senyor Zapatero. Tranquil·litzis vostè i tots els que tenen atacs d’histèria en sentir l’expressió “nació catalana” perquè, ho vulguin o no, Catalunya és una nació!

Albert Castany.

Montgat, 4 de juliol de 2010.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *