Ja hem tornat a la “normalitat”.

Ahir varem tornar de viatge. Ja som a casa, hem tornat a la “normalitat” de la vida quotidiana. Jo preferiria que la vida quotidiana fos “anormal” de tant en tant i en segons quines coses, però no hi puc fer res.

 Mosquits.

 Abans d’anar-nos de viatge els mosquits es van posar les botes amb nosaltres. Picades per cames i braços. Però no picadetes, no. Aquests animals voladors fan unes picades monumentals! I a més deixen marca. Jo no sé quina utilitat tenen els mosquits tigre, amb els normals, els de tota la vida ja en teníem prou. Aquestes bèsties voladores, veritables depredadors alats, ens fan la vida impossible. Algú hauria de buscar una solució a aquesta plaga. Mentre érem de viatge varem estar tranquils, ara havent tornat en unes poques hores ja ens han donat la benvinguda: a mi tres picades, a la meva dona de moment una.

Sorolls.

Jo m’estava quedant sord i vaig decidir operar-me d’una oïda, l’altre havia de fer-se un any després, però vaig decidir que ja hi sento prou, només per una orella, però ja en tinc prou. Mentre no hi sentia gaire m’estava perdent una simfonia de sorolls increïble! El soroll de les motos de trial corrent pel carrer de casa és un dels sorolls més escandalosos que em podia imaginar. No sé què li troben a fer soroll. Els que toquen la botzina del cotxe també mereixen comentari a part, sobre tot els que la toquen perquè algú els obri la porta. Em refereixo a la fàbrica de la Porcellana de Montgat. Jo visc al davant mateix de la porta d’accés al pati de la fàbrica. La Porcellana va tancar al desembre de 2010, però encara hi venen cotxes i camions. No sé que hi fan, però cada un d’ells, quan arriba a la porta es limita a tocar la botzina tantes vegades com li sembla fins que el guarda obre la porta. Hi ha un timbre, però és més fàcil i còmode tocar la botzina. Baixar del cotxe o camió i prémer el timbre cansa massa! I, a més, és poc sorollós. Abans, quan la fàbrica funcionava i donava feina a gent m’aguantava, però ara que ha tancat penso que no tinc cap raó per aguantar sorolls.

Doncs això, que ja hem tornat a la “normalitat” dels mosquits i els sorolls!! Visca!

Mirarem de passar-ho tant be com puguem, amb insecticida i taps a les orelles esperant que algú inventi alguna cosa contra els bitxos o que s’imposi algun dia la cultura del respecte auditiu.

Mentre escrivia això, una altre picada!!! i no és conya!

 

Albert Castany Tresserras.

Montgat, 22 d’agost de 2011.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *