Skip to content
 

El catalanisme polític no ha d’anar a fer res al govern de l’estat.

O potser ho hauríem de dir d’una altra manera: al govern de l’estat el catalanisme polític no hi te cabuda. Sento portar la contraria al candidat de CiU a les generals, senyor Duran i Lleida, però no comparteixo les seves declaracions.

Josep Antoni Duran Lleida, considera que seria una “bona notícia” que el “catalanisme polític” participés en el govern d’Espanya”, diu textualment l’article de l’Avui en la seva edició digital. Pel que sembla el cap de llista de CiU a les generals ho ha dit a una entrevista a la COPE.

Doncs per mi no seria cap bona notícia, ho sento.

Penso que un catalanista no hi pot fer res de bo en un govern de l’estat format per nacionalistes espanyols, siguin del PP o del PSOE, que en temes d’estat “tanto monta, monta tanto”. Què faria quan es decidissin inversions en infraestructures inútils en territoris de clientela afí al partit governant de torn? Què faria quan no s’atenguessin les demandes d’inversions a Catalunya? Què faria quan es destinessin fons a altres comunitats i es neguessin a Catalunya? Justificaria la decisió? Dimitiria?

La capacitat d’influència seria mínima, perquè formaria part del govern i estaria lligat de peus i mans. S’és més lliure a la oposició, pactant quan ho necessiti el govern i cobrant-s’ho amb transferències, inversions o finançament. Ja sé que això és lo del “peix al cove”, i ja sé que molts diuen que ara això ja no serveix. Jo penso que mentre formem part de l’estat espanyol, qualsevol cosa que ens doni recursos i autogovern, ens serveix.

Quedar-se a la oposició dona més marge de maniobra, més llibertat de vot. En definitiva penso que dona més força. Entrar al govern significa cedir, haver d’assumir certes decisions com a pròpies. Quan s’entra a formar part d’un govern s’és còmplice de la seva política i, tenint en compte que les polítiques dels governs espanyols són restrictives cap a Catalunya, penso que és el pitjor que es podria fer.

Qua el catalanisme participés d’un govern espanyol només seria una bona notícia si aquest govern fos autonomista (o millor federalista) i respectuós amb les decisions que pren el poble de Catalunya mitjançant el seu Parlament. Un miracle d’aquest calibre és impossible.

 

Albert Castany Tresserras.

Montgat, 9 d’agost de 2011.

One Comment

  1. Carme-Laura ha dit:

    D’acord!, com tantes vegades… Cordialment. Carme-Laura