Skip to content
 

Retornar competències.

S’està parlant molt darrerament de retornar competències a l’estat, la crisi ha aguditzat el problema del mal finançament de les comunitats autònomes i la inviabilitat del sistema autonòmic en general.

Les competències de sanitat, educació i, en el cas català i basc, la seguretat ciutadana, són impossibles de mantenir amb un finançament inadequat. Són competències que requereixen un alt grau de finançament per mantenir el seu funcionament òptim. A la vegada són competències bàsiques per una comunitat que aspiri a autogovernar-se. És per aquest motiu que Catalunya les va demanar en exclusiva, i és pel mateix motu que la resta de comunitats no les volien, per la seva dificultat i perquè mai no han tingut un desig real d’autogovern.

Ara, quan la crisi fa que no hi hagi recursos per a tot, administrar la sanitat, la educació i la seguretat ciutadana, esdevé un cost polític inassumible per algunes autonomies. Fer retallades no agrada a ningú, i menys si ho has de fer amb unes competències tant sensibles a la ciutadania i que no s’havien demanat.

El sistema espanyol d’autonomies basat en el “café para todos” que ha acabat en el “si els catalans ho volen, nosaltres també”, passant pel “si li dono als catalans ho he de col·locar a la resta”, ha fet que totes les autonomies tinguin competències sobre sanitat sense que algunes d’elles ho haguessin demanat. I també ha fet que un sistema de finançament que a Catalunya li podia anar be (penso en la recaptació de l’IRPF o l’Impost de Societats) no sigui un bon model per altres, que no tenen grans empreses al seu territori o tenen una alta taxa d’atur estructural o poca població.

Amb aquestes diferències demogràfiques, sociològiques i econòmiques, s’ha volgut fer un sistema centralitzat i homogeni de repartiment de recursos que ha portat al col·lapse del sistema.

La solució que apuntaven alguns polítics del PP que governen autonomies en el sentit que, si no rebien diners de l’estat li tornarien les competències, ha estat ben rebut per alguns polítics del PSOE. Altre cop PP i PSOE tiren pel dret i, en lloc de buscar una solució al problema, opten per la via ràpida de recentralitzar l’estat, com si aquest fos una garantia de bon funcionament i la solució al problema.

La llei, i el sentit comú, diuen que l’estat transferirà competències a les comunitats autònomes i, amb elles, els diners suficients per la seva gestió. Alguna cosa s’ha fet malament si no es traspassen diners suficients. No ens enganyem, si no hi haguessin diners suficients, l’estat tampoc voldria recuperar competències.

Diners en temps de crisi no en sobren, i potser en falten, però quan l’estat es reserva fons per fer obres, serveis i inversions inútils que en alguns casos s’han de suspendre (penso en el servei ferroviari d’alta velocitat entre Conca i Albacete, entre d’altres coses), aleshores no ens poden dir que no hi ha diners.

Catalunya, com a territori capdavanter en la reclamació de l’autonomia i impulsor de l’estat autonòmic, que ha patit el sistema uniformitzador d’un sistema políticament inoperant i econòmicament inviable, no pot tornar competències perquè seria la fi de l’autonomia catalana. Que retornin competències els altres, però Catalunya ha de fer l’impossible per aconseguir un model de finançament suficient mentre formi part de l’estat espanyol.

Arribem ara al punt clau: si volem la independència, perquè ens hem de preocupar pel finançament d’un model que no ens és útil? perquè un independentista es preocupa per solucionar un problema que en el futur no serà seu? doncs perquè encara formem part de l’estat espanyol, i mentre en formem part tenim un problema que hem de solucionar. No podem permetre’ns el luxe d’estar escanyats econòmicament i d’haver de fer retallades mentre els altres es gasten alegrement els nostres diners. Mentre no siguem independents ens cal buscar solucions a un problema que ens obliga a retallar serveis.

El mal finançament és un dels motius per creure que la independència és necessària per Catalunya, però no hem de deixar de buscar solucions pels problemes que ens comporta. Un bon finançament que satisfaci les nostres necessitats no el tindrem mai, però hem d’aconseguir fons suficients per uns serveis mínims.

 

Albert Castany Tresserras.

Montgat, 7 d’agost de 2011.