Rubalcaba i la desafecció dels catalans.

Les declaracions de dijous del candidat socialista a la presidència espanyola em fan pensar que, o no coneix la realitat catalana o prefereix un compte de fades a la seva mida. Iniciar la precampanya a Catalunya volen acontentar a tothom és perdre abans de començar.

Diu que entén la desafecció dels catalans cap Espanya, però a mi no m’ho sembla. Si més no, si ho entén ho dissimula molt be. Donar la culpa de l’augment de l’independentisme a una sensació dels catalans en el sentit que els espanyols no ens volen o no ens estimen i dir que aquesta percepció no és del tot certa és voler fer-nos combregar amb rodes de molí. Afegir que el mal de tot això és el recurs del PP a l’estatut i els atacs d’aquest partit al català és llegir només la darrera pàgina d’un llibre que s’ha escrit al llarg dels darrers tres-cents anys.

El senyor candidat del PSOE pateix de la mateixa ceguesa que els darrers presidents i líders de la oposició espanyols: no voler veure la realitat i entestar-se en inventar-se-la a la seva mida. El 10 d esetembre de 2005 ja vaig publicar un escrit al meu bloc amb el títol “Bono no ho entén” on parlava d’aquest tema i sembla que la “incomprensió”, o el cinisme, segueixen tant vigents i actuals ara com fa sis anys.

Senyor Rubalcaba, el que va fer el PP amb l’estatut va ser la gota que va fer vesar el got de la paciència dels catalans. Però abans vostès li van etzibar un bon raig al got de la nostra paciència, amb el ribot d’en Guerra i les seves burles. Vostès també van presentar recursos a través dels presidents autonòmics, propers com el d’Aragó o llunyans com el de Múrcia. El Defensor del Pueblo (de quin poble?) També va presentar recurs i l’havien nomenat vostès.

I si tirem més enrere, qui va aprovar la LOAPA? Qui no ha volgut complir amb la obligació de pagar els traductors de català a la UE? Només cal mirar els diaris dels darrers trenta-cinc anys per veure que els del PSOE no han estat un model de respecte cap a Catalunya. Quan es tracta de temes d’estat, PP i PSOE van del bracet.

Els dos partits nacionalistes espanyols tenen tanta responsabilitat l’un com l’altre de la desafecció dels catalans cap Espanya. Voler amagar el cap sota l’ala no fa més que confirmar que canviarà el candidat però no la política.

Diu que l’independentisme català ho és més de cartera que de bandera. M’ho posa molt fàcil, potser massa. Jo penso que l’unitarisme espanyol ho és més per carterisme que per patriotisme. Estic segur que si Catalunya fos un territori receptor de fons estatals en lloc de ser un territori donant de diners, ja seriem independents des de fa molts anys.

I la darrera! Ahir el govern espanyol va presentar recurs al Tribunal Constitucional contra la llei de l’Aran, perquè en aquesta llei es diu que l’aranès serà la llengua “preferent” de les institucions araneses. En que es basen per fer el recurs? En que la sentència del TC contra l’estatut de Catalunya diu que el castellà és l’idioma oficial de l’estat i, per tant, cap altre idioma pot ser preferent en les institucions. Aquest argument també l’utilitza el PP per demanar l’ensenyament en castellà i l’emissió d’impresos oficials en castellà. Ho veu com no són tant diferents?

El PSOE i el PP, tots dos per igual, creen desafecció dels catalans envers Espanya.

 

Albert Castany.

Montgat, 24 de juliol de 2011.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *