Skip to content
 

Abans, si et feia mal el “tubillu” s’havia d’anar a cal metge. Ara, si et fa mal el turmell “es té que anar” al metge.

El títol és llarg, potser massa, però s’entén, oi? Veig amb preocupació com el nostre idioma es va castellanitzant a marxes forçades. Aprenem català i parlem castellà amb paraules catalanes. La traducció literal d eparaules d’un idioma a un altre demostra el poc coneixemen que se’n te.

Quan jo era petit no podiem aprendre català a l’escola perquè estava prohibit. Només ens ensenyaven castellà i un idioma estranger, normalment el francès. Per això coneixíem molt be el vocabulari castellà i substituíem moltes paraules catalanes per les equivalents castellanes, però això sí, catalanitzades: “tubillu” en lloc de turmell, “munyeca” en lloc de canell, “esposes” en lloc de manilles, “camilla” en lloc de llitera… podríem posar molts exemples de la nostra ignorància en quant a vocabulari.

Però utilitzàvem frases i girs netament catalans. Durant la meva infantesa jo sempre havia de fer coses o havia d’anar a llocs. I avui, en el meu cas, encara és així. Però darrerament observo que aquestes dues expressions, per exemple, s’han substituït per les equivalents en castellà, amb paraules catalanes. Ara hi ha molta gent que “té que fer” coses o “té que anar” a llocs. A mi aquestes expressions em fan mal a la oïda. Em resulta complicat pronunciar-les, trobo que la frase catalana de tota la vida és més fàcil de pronunciar.

Cada idioma té els seus girs i frases fetes, i amb elles s’expressen emocions i maneres de ser. Els girs i frases fetes són pròpies de cada idioma, utilitzar expressions d’un idioma emprant paraules d’un altre em sembla aberrant, demostra que no es domina un idioma, sinó que se’n coneixen només les paraules i poca cosa més. Conèixer el vocabulari no significa conèixer un idioma, se n’ha de saber alguna cosa més.

I no parlem de la pronúncia, que mereix comentari a part. Quan una parella es casa, hi ha qui diu que es “cassa”, o potser es “caça”. No distingir entre la “s” sorda i la sonora pot portar a equívocs ben curiosos. És com si algú, en un restaurant francès, demanés “poison” (verí) en lloc de “poisson” (peix). La pronuncia també es degrada a marxes forçades i, amb ella, l’idioma.

No cal ser lletraferits, però els diferents sons existeixen per algun motiu i les expressions també.

Potser les noves generacions tenen més vocabulari, però parlen amb esperit castellà.

Albert Castany.

Montgat, 9 de juliol de 2011.

2 Comments

  1. Miquel Bruc ha dit:

    No, no s’entén. La forma lèxica “tenir que” era col·loquialment majoritària. Les noves generacions escolaritzades han refet el camí. “Tubillo” llevat de casos excepcionals, no s’ha dit mai popularment, fora de les famílies i els entorns castellanitzats. L’exemple és totalment erroni. Però què en podem esperar d’una gent que feu vicepresident de la Diputació als feixistes que estan atacant el nostre país… Gràcies, però el nivell de Convergència és de pa sucat amb oli, lamentablement. Com el del teu títol, xicot.

    • Albert Castany ha dit:

      Mira noi, no esborraré el teu comentari malgrat que em sembla fora de to i de lloc, i d’una mala educació impressionant. Les opinions s’han de donar amb un mínim de respecte. Això és el meu bloc, no el teu.
      He posat uns exemples del mal lèxic que empràvem fa cinquanta anys i de la mala sintaxi que s’empra avui. Potser la paraula “tubillu” és un exemple massa extrem, però serveix com a exemple. Se’n podrien posar moltes altres molt més habituals.
      Cada un té les seves vivències i experiències, tu tens les teves i jo les meves, tu expliques les teves i jo explico les meves, si m’equivoco i algú em vol rectificar exigeixo que ho faci amb respecte i educació, cosa que a tu et falta.
      Soc fill d’una família de treballadors del barri de La Sagrera de Barcelona i mai havia escoltat a ningú de la meva família ni del meu entorn veïnal emprar expressions com “tenir que”, si per tu era col·loquialment majoritària, per mi no i l’escrit l’he fet jo. Si no t’agrada el que escric no hi entris més i llestos.
      No sé què hi te a veure en tot això Convergència i el vicepresident de la Diputació, aquí pixes fora de test. De totes maneres em tranquilitza saber que hi ha gent tant ben preparada com tu, que ens treurà a tots els pobres ignorants desgraciadets com jo de la ignorància i ens portareu pel camí dels il·luminats.
      La única cosa que et puc agrair és que als meus 53 anys em tractis de xicot.