Què selecciona la selectivitat?

Un molt alt percentatge d’aprovats em fa dubtar de la utilitat de la selectivitat. La nota mitjana, en canvi és baixa en comparació a la nota de tall d’algunes facultats.

Fa pocs dies hem sabut que aquest any un 94’54% dels alumnes han aprovat l’examen de selectivitat, això que ara en diuen les PAU, i que la nota mitjana és d’un 6’305.

La selectivitat és una proba que es va fer per primer cop l’any 1975 quan jo, precisament, havia d’entrar a la universitat per fer Enginyeria Tècnica. Com per fer la carrera no em calia (algunes estaven exemptes), no vaig haver de preocupar-me. Tot i això, en solidaritat al boicot que es volia fer, m’hi vaig apuntar i vaig participar en aquest boicot.

Era una proba destinada a seleccionar els estudiants que volien fer una carrera, d’aquí el seu nom de “selectivitat”. I és per això la meva estranyesa. Si tothom passa la proba, de què serveix fer-la?

Em dona la impressió que aquest examen només serveix per “pujar nota”, o per baixar-la, però no per res més.

No m’estranya que després les facultats hagin de posar una nota de tall alta, d’altra manera no podrien atendre les demandes dels estudiants. Aleshores la PAU encara la veig menys útil.

Sempre he pensat que un estudiant ha d’arribar a la Universitat amb un currículum que l’habiliti per fer uns estudis o no. Per això varem fer boicot ara fa 36 anys a aquelles primeres proves de selectivitat, perquè pensàvem que no t’ho pots jugar tot a un examen i que el que calia era reformar els plans d’estudis.

No sé si totes les reformes que s’han fet han estat com caldrien, pel que em diu un amic meu mestre d’institut penso que no.

Si s’ha de fer una proba, no seria millor enfocar-la a cada carrera? Ja sé que això complicaria la feina del departament d’ensenyament, però penso que seria més just saber si un estudiant té uns coneixements mínims per afrontar la carrera amb mínimes garanties? Aleshores la nota de tall podria establir-se a la mateixa proba. Segur que qui hi estigui ficat em podrà donar mil i una raons per no fer-ho així, però jo no les conec i penso que seria més just.

Altra cosa és la nota mitja de la PAU. Que aprovi gairebé tothom i que la nota mitja sigui d’un 6’305 vol dir moltes coses. Primer de tot que la majoria d’aprovats està entre el 5 i el 6 o, dit d’una altra manera que hi ha el mateix nombre d’estudiants entre el 5 i el 6 que entre el 6 i el 10. Per tant, aprova tothom, però justet. Podríem dir que més d’un podria estar amb els suspens si s’hagués corregit la proba amb uns criteris més restrictius.

El fet que la meitat dels aprovats hagin estat per sota del 6 voldrà dir que molts d’ells no podran fer la carrera que voldrien. Això és un aspecte més del fracàs del sistema educatiu. De què serveix aprovar un a proba si no et garanteix l’accés a la carrera que vols fer? és bo que s’estudiï una carrera alternativa?

Fer uns estudis perquè no pots fer els que a tu t’agraden de veritat és portar l’alumne a no acabar els estudis començats. Molts estudiants universitaris no acaben la carrera que comencen, potser aquests han començat aquesta carrera perquè no podien fer la que volien i, a sobre han ocupat una plaça que ha deixat lliure un que volia fer aquesta carrera però no ha arribat a la nota de tall exigida. Potser aquest estudiant hauria acabat aquesta carrera perquè era el que li agradava. Si això es produeix, s’han dedicat uns recursos a un estudiant que ha fracassat mentre s’ha abocar a un altre a no estudiar aquella carrera: un doble fracàs, ha fracassat l’estudiant i ha fracassat el sistema.

Cal fer reformes que tinguin en compte aquests problemes. Seran solucions més complicades, però potser seran més justes. Al cap i a la fi el que compta és la justícia de les probes.

Albert Castany.

Montgat, 4 de juliol de 2011.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *