Quan la sort hi fa més que la seguretat.

La desgràcia ocorreguda la nit de la revetlla de Sant Joan a l’abaixador de Castelldefels ens hauria de fer reflexionar una mica. Aleshores t’adones que, a vegades, la sort és la millor aliada en alguns moments de la nostra vida.

És cert que tot va succeir per una imprudència. Això no es pot negar. Si no haguessin travessat la via no hagués passat res. Però ho van fer i ja no hi ha solució. El resultat va ser el pitjor que podia haver succeït. Aquesta vegada la sort els va girar l’esquena. El tren de rodalies hauria pogut arribar a l’estació mig minut més tard. L’altre tren hauria pogut passar un segons abans. Haurien pogut passar moltes coses i no van passar.

El que no podem perdre de vista ara és algunes coses que a mi m’han posat la pell de gallina al veure les imatges del baixador per TV3.

Perquè es va tancar l’accés al pas elevat?

Diuen que, al fer-se el pas soterrat, ja no cali mantenir l’accés al pont. Veient les imatges jo hi he trobat un altre motiu. L’abaixador es va remodelar fa poc, es varen posar tanques al llarg de les andanes per evitar que la gent entri sense haver validat els bitllets. Amb aquest tipus de mesura de tancament de les andanes és il·lògic mantenir una entrada pel pas elevat que, a més serveix de pas peatonal per creuar les vies. Aleshores el cert és que es va tancar l’accés al pont per evitar que hi entri la gent sense pagar. En una nit com aquella, no hagués estat més assenyat obrir-lo? Al cap i a la fi, els que varen creuar les vies ho van fer perquè, segons diuen, l’accés al pont era tancat. Potser no s’hagués evitat l’accident però com a mínim ara no tindríem el dubte.

L’amplada de les andanes és suficient?

Veien les imatges de TV3 en un dia de platja ja es veu que no. Amb les andanes plenes de gom a gom la gent està a un pam del límit amb les vies, qualsevol imprudència pot fer que algú caigui a les vies. Per la situació on és l’abaixador no es poden fer unes andanes massa grans, però una mica més potser si. Un parell o tres de metres més d’amplada potser augmentarien la capacitat suficientment. Com a mínim caldria fer-ho.

Poden conviure trens de Rodalies amb trens de Llarga Distància?

Heu estat mai a una andana quan passa un tren de Llarga Distància que no para? Avui al Tele Notícies de TV3 s’ha vist com passava un d’aquests trens que no paren i es veia una noia repenjada a la barana del pas soterrat, a més d’un metre de les vies. Els cabells i la roba voleiaven! Us imagineu l’andana plena de gent?, amb els primers a un pam de la via? Aquests trens poden anar a 150 Km/h al seu pas per l’abaixador, sabeu que significa això? Sabeu la força que pot fer l’aire? Encara que redueixin la velocitat. Caldria anar a una velocitat molt baixa per evitat un accident. És això el que fan els caps de setmana d’estiu?

Les dimensions del pas soterrat són les adequades?

Tenint en compte que l’abaixador és molt utilitzat a l’estiu penso que no. He vist les imatges i l’amplada de les escales és la normal per qualsevol estació amb un volum de viatgers normal. A l’abaixador de Castelldefels els caps de setmana d’estiu hi baixa molta gent. Però l’amplada de les andanes tampoc permet fer cap meravella. Potser la solució seria haver fet un pas soterrat a cada extrem, un on hi ha l’actual i l’altre a on hi havia l’accés al pont. Quant s’està remodelant una estació de manera integral, fer un segon pas soterrat tampoc és tant complicat, al cap i a la fi, tampoc calia posar ascensors als dos llocs.

Complir les normes de seguretat és suficient?

S’ha vist que no. Senzillament perquè les imprudències no s’eviten, sense anar més lluny avui han enxampat una noia creuant les vies al mateix lloc de l’accident. Però quantes més mesures es posin més s’eviten les imprudències.

Cal ser respectuosos amb les víctimes.

Hi ha imprudències que queden en anècdotes, i n’hi han que acaben amb tragèdia. Les víctimes no sabien el perill que corrien, esperaven trobar-se un tren de Rodalies en el pitjor dels casos i haurien tingut temps de reaccionar. No eren suïcides, anaven a gaudir d’una nit de xerinola i no van veure el perill. Cal tenir un respecte per a ells i per a les seves famílies. En aquest sentit parlar tant d’imprudència i de temeritat és com dir-li’s que ells s’ho han buscat i que, per tant, s’abstinguin de queixar-se. Tot és millorable i això ha de servir per adequar les mesures de seguretat d’algunes estacions a la realitat particular de cada una. Les normes generals a vegades no serveixen en casos concrets. En aquest sentit jo sempre he pensat que la estació de plaça Catalunya seria una ratonera en un cas d’emergència.

També he de dir que l’actitud del Cònsol d’Equador em sembla temerària perquè dona als familiars unes expectatives falses, però l’entenc donat aquestes reaccions parlant d’imprudència quan els familiars encara no se’n fan el càrrec del que els ha passat. Tots haurien de tenir una mica més de cura.

Albert Castany.

Montgat, 25 de juny de 2010.

Posreriorment a la publicació d’aquest escrit, el diari El Punt ha publicat un article on s’explica detalladament les característiques de la estació. Ho podeu consultar al següent enllaç:

El Punt Avui

A l’edició en paper ho podeu trobar a les pàgines següents:

* El Punt Barcelona 26-06-2010 Pàgina 5
* El Punt Barcelonès Nord 26-06-2010 Pàgina 5
* El Punt Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre 26-06-2010 Pàgina 4
* El Punt Maresme 26-06-2010 Pàgina 5
* El Punt Penedès 26-06-2010 Pàgina 5
* El Punt Vallès 26-06-2010 Pàgina 5

Albert Castany.

Montgat, 26 de juny de 2010.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *