Nova etapa de govern a l’ajuntament de Montgat.

La victòria de CiU als darrers comicis obra una nova etapa a l’ajuntament montgatí. El pacte CiU ERC (sense majoria absoluta) obligarà a buscar pactes puntuals amb altres forces del consistori. La comunicació serà un element bàsic per explicar els pactes i la feina feta.

A les darreres eleccions municipals es va produir un canvi substancial de majories a Montgat. El lleuger augment de vots de CiU i la davallada del tripartit van fer que la força més votada fos CiU i que el tripartit no sumés majoria absoluta. La entrada del PRE amb un regidor donava a aquest partit el regidor decisiu per formar govern.

Copio literalment la nota (ni anàlisi ni opinió, simplement una nota amb dades objectives) que vaig publicar al meu mur del Facebook l’endemà de les eleccions:

A Montgat hi ha hagut canvi de candidatura guanyadora.

Amb el 100% escrutat els 17 regidors es reparteixen de la següent manera:

CiU: 6

PSC: 5

ERC: 2

PP: 2

ICV: 1

PRE: 1

Les diferencies en vots respecta a l’any 2007 han estat, en alguns casos, significatives i han condicionat el repartiment de regidors.

CiU passa de 1170 a 1214, guanyant 44 vots,

PSC passa de 1345 a 1057 perdent 288 vots,

ERC passa de 574 a 528 i perd 46 vots,

PP passa de 337 a 475 i en guanya 138

ICV passa de 376 a 403, en guanya 27

Apareix en aquesta legislatura el PRE que obté 236 vots (a les passades eleccions no s’havia presentat). Ciutadans, que mai ha tingut representació al consistori passa d e250 a 210 vots perdent-ne 40.

És significatiu el fet que l’actual tripartit ha perdut en total 307 vots, el PP en guanya 138 i el PRE 236.

Ara toca pactar.”

Amb les dades a la mà, qualsevol pacte no podia tenir la majoria absoluta sense comptar amb el PRE. Així doncs PSC+ERC+ICV tenien 8 regidors, CiU+ERC també 8 regidors, i CiU+PP també 8. només el PRE desfeia l’empat. Però el PRE va decidir estar a la oposició i no ser decisiu.

Al ple d’investidura tots els partits, excepte ICV que va votar el candidat del PSC (el dia que no ho facin estarem vivint un miratge!) van votar el seu candidat. Empat entre CiU i PSC+ICV que donaria l’alcaldia a CiU per ser la força més votada. I comencen les negociacions per formar una majoria estable.

Finalment la coalició de govern estarà formada per CiU i ERC, que ja s’han repartit les regidories tal com feia públic El Punt fa pocs dies.

Em consta que les negociacions han estat llargues i feixugues, i és lògic que així hagi estat, lo qual demostra que s’han lligat els temes importants i tots dos partits ho han treballat, però al final s’ha arribat a un acord que crec que serà profitós pel poble.

Ara el que toca és presentar el cartipàs municipal al ple del dia 7 de juliol, obtenir l’aprovació i començar a treballar.

El fet de no tenir una majoria absoluta farà que la legislatura no sigui fàcil. S’hauran de buscar acords puntuals pels temes importants que assegurin l’aprovació, i això voldrà dir negociar i cedir en alguns aspectes, per aconseguir el vot que falta o per assegurar-se l’abstenció de més d’un regidor. Així és la democràcia en la seva essència. Espero i desitjo que aquests acords arribaran i no s’aturaran les iniciatives per falta de consens.

Un d’aquests punts importants on l’equip de govern haurà de treballar de valent per aconseguir el vist-i-plau del ple seran els pressupostos del 2012. els pressupostos són la pedra de toc d’un equip de govern i, quan no es té majoria absoluta, cal fer concessions sense renunciar a l’esperit que els inspira. Ànims i sort!

Tenint en compte la correlació de forces i que ni PSC ni ICV seran companys fàcils de legislatura, qui pot facilitat la majoria serà el PRE o el PP i, en aquest darrer cas, caldrà explicar molt be a les bases d’ambdós partits, i als montgatins en general, l’abast de l’acord i els motius perquè sinó PSC i ICV tindran el camí abonat per desacreditar l’equip de govern, sobre tot a ERC. Serà una feina de comunicació que, si es fa be facilitarà les coses, però que si no es fa del tot com cal portarà més maldecaps a l’equip de govern. Un constant contacte amb la ciutadania i copsar les seves necessitats serà imprescindible per aconseguir una bona comunicació.

Una altra dificultat afegida és el fet que, per calendari electoral, el canvi de consistori es faci a mitjans d’any, amb uns pressupostos aprovats per l’anterior govern i ja mig desenvolupats. Això condiciona tota la política d’aquest exercici 2011 sense la possibilitat de canviar gaires coses. Tot i així, l’actual equip de govern pot començar a demostrar que hi ha hagut un canvi en el fons i, sobre tot, en les formes.

Aquesta legislatura assistirem a uns debats més densos en contingut pel simple fet que he apuntat abans de no tenir majoria absoluta. Un govern en minoria sempre ha de donar més explicacions, ser més convincent i buscar més complicitats que un govern amb majoria absoluta que porta les coses als plens com a tràmit. En aquest sentit, l’anterior legislatura va tenir poc debat pel fet que totes les propostes de l’equip de govern comptaven amb l’aprovat d’entrada i, per més que la oposició raonés i justifiqués un vot contrari, tots sabíem quin seria el resultat de la votació. Que jo recordi, només en la discussió de la Ordenança del Cementiri es va poder aturar i modificar una norma que en alguns punts era il·legal i en altres molt millorable.

Espero molt d’aquesta legislatura per tot, pel canvi de majoria de govern, i pel fet de haver de buscar equilibris puntuals.

Albert Castany.

Montgat, 3 de juliol de 2011

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *