La Flama del Canigó 2011. Simbolisme d’una tradició.

Totes les tradicions populars tenen una forta càrrega simbòlica. La Flama te un doble simbolisme. Recuperar o fer subsistir les tradicions és un deure per les poperes generacions,

Si ens hi fixem no hi ha tradició que no es basi en símbols. És lògic perquè totes elles tenen un inici pagà. Fins i tot la religió utilitza els símbols i ha convertit festes paganes en religioses, per allò de “si no el pots vèncer, uneix-t’hi”. La festa de Sant Joan conserva molta d’aquesta càrrega simbòlica, potser mes que altres, exceptuant la de Nadal. Es tracta de celebrar el Solstici d’estiu, quan el dia es mes llarg i la nit és mes curta. Ja sabem que no coincideix sempre amb la diada de Sant Joan (hauria de ser una celebració mòbil, com altres) però és per aquells dies que cau el Solstici.

Quinqué amb la Flama del Canigó

La tradició ancestral del Solstici d’Estiu consisteix en fer durar el dia mes enllà de la nit, és a dir, fer de la nit dia. És aquest el significat de les fogueres, fer que de nit hi hagi prou claror perquè sembli de dia amb una gran foguera.

La foguera també te un altre simbolisme que a vegades se’ns escapa. Els que tenim una certa edat i hem viscut la època que es feien fogueres. Als carrers dels pobles i ciutats recordem que, de petits, el dia de la vigília anàvem per les cases dels veïns demanant alguna cosa per cremar. I apilàvem la llenya feta a base de mobles vells i fustes que ens havien donat. Dons aquest es un altre simbolisme de les fogueres, cremar tot el que ja no serveix, fer foc de tot allò que ja és passat i començar el nou cicle havent fet net.

Encara avui, al Pallars, es manté la tradició de les Falles, unes torxes que s’encenen als cims de les muntanyes i es baixen als pobles per encendre les fogueres. Els cims de les muntanyes sempre han estat llocs sagrats per totes les cultures primitives. El fet d’estar llocs alts i en molts casos de difícil accés els han fet enigmàtics i casa de divinitats. No es estrany, doncs, que el foc encès als seus cims hagi tingut un caràcter sagrat a mes del purificador que ja de per sí mateix te.

Aquesta tradició era escampada per altres llocs del nostre territori. El nostre poeta nacional Jacint Verdaguer, al seu poema Canigó, del qual aquest any se’n celebra el 125è aniversari de la seva publicació, tal com ens recorda en Pep Coll al manifest de la flama d’enguany, parla dels fallaires del Canigó. Fruit d’això neix, ara fa una cinquantena d’anys, la Flama del Canigó tal com la coneixem ara.

L’any 1955, en Francesc Pujades, ciutadà de la Catalunya Nord, afegeix a tot aquest simbolisme de les Falles la pervivència de la llengua catalana. Aquesta llengua nostra que, malgrat tenir-ho tot en contra i sense cap suport oficial durant bona part els darrers 300 anys, ha sobreviscut.

La Flama encesa al cim del Canigó baixarà a Perpinyà des d’on es distribuirà per totes les terres de parla catalana per encendre les fogueres de Sant Joan i, a la vegada es guardara en una llàntia al Castellet de Perpinyà fins el proper any, quan aquesta flama es pujarà al cim del Canigó per encendre una nova foguera que es vetllara tota la nit fins que, a l’alba, s’iniciï el camí de baixada per començar el cicle altre cop.

La flama que ha arribat aquest any a Montgat és la flama que es va encendre fa 56 anys al cim del Canigó i que any rere any s’ha anat renovant sense deixar de ser la mateixa, doncs la llàntia del Castellet de Perpinyà no s’ha apagat mai. És la llengua que es renova constantment sense deixar de ser la mateixa, la nostra llengua guardada en temps difícils per les generacions precedents.

I, si li voleu afegir mes simbolismes encara, el dia 23 de juny de 1768 es va publicar la “Real Cédula de Aranjuez” de Carles III, que prohibia l’ús de la nostra llengua en l’àmbit oficial i educatiu. Una coincidència que no deixa de tenir el seu simbolisme.

Símbols i tradicions, base d’una cultura popular que és la nostra.

Albert Castany.

Montgat, 24 de juny de 2011.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *