Tots contra les retallades, ningú contra el malbaratament!

A ningú li agraden les retallades, però sembla ser que a tothom li agrada el malbaratament, perquè encara no he vist cap manifestació, ni ara ni abans, per protestar contra el malbaratament d’un tripartit que ha portat la Generalitat a la ruïna. El populisme en plena campanya electoral és el més fàcil per qui no té arguments.

Des que es va produir el canvi de govern, amb un ampli suport electoral, s’han hagut de prendre una sèrie de mesures de contenció del dèficit que no han agradat a ningú. A mi tampoc m’agraden les retallades, enteses com una disminució de la despesa necessària, però quan parlem de reduir la despesa supèrflua, no només m’agrada sinó que hi estic a favor.

A ningú li agrada retallar sense motius. Aquesta afirmació que CiU retalla pel gust de fer-ho, o que CiU vol carregar-se l’estat del benestar són demagògia barata.

Quin benefici en treu un partit de retallar sense motius o sense un estudi seriós? El que ha fet la Generalitat ha estat demanar plans de contenció de la despesa a tots els nivells de l’administració pública i a tots els serveis que en depenen, directament o via concertació. Encara no s’ha decidit quines despeses es retallaran i com es farà, però el que se sap és que s’ha de disminuir un 10% la despesa. I el govern central en demana un 20% de reducció, no ho oblidem.

Com es pot dir que CiU, que ha estat el partit que en 23 anys de govern ha muntat l’estat del benestar a Catalunya, ara se’l vol carregar? Com es pot afirmar una cosa semblant?

Ja hem oblidat que el tripartit ha deixat la caixa buida i les finances endeutades? Hem oblidat que en els darrers mesos van practicar la política de terra cremada, malbaratant el que quedava en propaganda per evitar una desfeta electoral que estava cantada?

Qui es va manifestar aleshores contra el malbaratament? Qui va signar manifestos contra l’endeutament? Ningú, no es va moure ningú. És normal fins a cert punt, al cap i a la fi, quan hi ha mànega ampla per gastar el que vulguis, ningú es queixa. Qui ho va denunciar? CiU, només CiU.

El populisme arriba a extrems impensats. Tothom al carrer per protestar contra unes retallades que encara no s’han decidit. Tot plegat bastant surrealista. Que volen? Potser hem d’endeutar-nos més encara? Potser es tracta de portar el país a ala ruïna?

La economia es defineix com l’administració òptima de recursos escassos i limitats. Doncs això ens afecta a tots. No hi ha més diners que els que hi ha, no ens podem endeutar més sense iniciar una “pilota” que ens portaria a la fallida tècnica.

Ara són temps de vaques magres i cal fer més amb menys. Hem arribat aquí després d’un temps de vaques grasses on es va allargar molt més el braç que la mànega. Cal ser seriosos i pensar en el país.

El que pot passar, i potser aquí rau el problema, és que es demostri que bona part de la despesa d’aquests darrers set anys va ser supèrflua i innecessària, que es podia haver estalviat i donar el mateix servei. Potser la por d’alguns és que se’ls vegi el llautó i que quedi en evidència que van gestionar molt malament els diners públics, els nostres diners. Potser és això el que es vol tapar amb manifestacions i manifestos.

El diner públic és nostre, dels ciutadans, i les administracions el tenen dipositat per administrar-lo en nom nostre. Quan es malbarata aquest diner nostre, el que hem de fer és demanar comptes, i això no ho hem fet, ningú dels que ara es manifesten han demanat comptes als anteriors gestors del que varen fer amb els nostres diners. Deu ser perquè demanar comptes a les “esquerres” no entra dins l’esquema del progressisme. És més fàcil manifestar-se contra les futures decisions de les “dretes”, i sobre tot és més populista en plena campanya electoral per les municipals. Al cap i a la fi, abans de començar, les “esquerres” sempre són els bons de la pel·lícula i les “dretes” sempre són els dolents. Al final el temps acaba posant a cada un al seu lloc. De moment els “bons de la pel·lícula” han perdut les eleccions de forma espectacular, per alguna cosa deu ser!

Albert Castany.

Montgat, 14 de maig de 2011.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *