Cornuts i pagar el beure.

L’advertiment de la ministra Salgado a les comunitats que tenen un dèficit per sobre del permès seria lògic si no fos perquè els dèficits fiscals entre Comunitats Autònomes hi tenen molt a veure.

Fixem-nos en les dades.

Comunitats que compleixen l’objectiu marcat pel govern. Una té el concert econòmic (País Basc), una altra te dèficit fiscal (Madrid) i les altres sis tenen superàvit fiscal (Extremadura, Castella i Lleó, Cantàbria, Galícia, Canàries i Astúries).

Comunitats que s’han desviat lleugerament. Només n’hi ha una i te superàvit fiscal (Andalusia).

Comunitats que necessiten actuacions “decidides” per reconduir la seva situació segons la ministra. Són quatre. Una d’elles te règim foral (Navarra), una altra te dèficit fiscal (Comunitat Valenciana) i les altres dues tenen superàvit fiscal (Aragó i La Rioja)

Per acabar les comunitats que s’han desviat més. També son quatre. Una d’elles te superàvit fiscal (Castella-La MAncha) i les altres tres tenen dèficit (Catalunya, Balears i Múrcia).

En resum, de les cinc comunitats del règim general amb dèficit fiscal (les dues de concert econòmic o foral les deixem a part), només una comunitat compleix l’objectiu del dèficit pressupostari, i també només una s’ha desviat lleugerament; mentre que les altres tres s’han desviat exageradament.

Que dèficit fiscal i dèficit pressupostari van de la ma no ho pot negar ningú. Madrid seria un cas a part facilment explicable per les inversions que fa l’estat amb la excusa de la capitalitat. Però no oblidem que allà l’ajuntament de la ciutat és el més endeutat de l’estat, amb més de set mil milions (el de Barcelona supera lleugerament els sis-cents).

Així doncs, qui més contribueix a la mal anomenada “solidaritat” és qui més problemes te per complir amb els límits del dèficit pressupostari i qui més s’ha d’acabar endeutant.

La solució és molt fàcil, però també és molt impopular. Que cada comunitat recapti els seus impostos, que cobreixi el seu pressupost, que cedeixi a l’estat el que li sobri i que les comunitats que tinguin dèficit rebin diners sobrers de les altres i s’endeutin pel que no acabin de cobrir. Impopular? Sí que ho seria, ja que hi hauria comunitats que estarien endeutades i altres que no. Si més no, aleshores no hi hauria aquesta contradicció que qui més aporta a l’estat és qui més s’ha d’endeutar i qui més mal vist està. D’això els catalans en diem ser “cornuts i pagar el beure”.

Una pregunta que em faig veient les dades: com és que comunitats com Castella-La Mancha, que per cert té la única caixa d’estalvis intervinguda de l’estat, Aragó o La Rioja formen part del grup de les comunitats que estan per sobre del límit del dèficit pressupostari? Si qui paga s’ha d’endeutar i qui cobra també, aleshores aquí el sistema falla per algun lloc. Un altre motiu per la revisió.

Albert Castany.
Montgat, 1 de març de 2011.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *