Skip to content
 

Posar l’idioma com a obstacle.

Em sembla que no m’acostumaré mai a que algú em digui que el meu idioma és un escull i un problema pel meu país. Penso que cap altre idioma amb tants parlants reals i potencials pot rebre atacs tant barroers com els que rep el català.

Ara ha estat Walter von Plettenberg, Director Gerent de la Cambra de Comerç Alemanya a Espanya, qui ha dit en una entrevista a la ACN que la nostra dèria per parlar català ens farà perdre negocis perquè evitarà que empreses i directius alemanys s’instal·lin a Catalunya.

Diu que la nostra “insistència” sobre l’aprenentatge del català els pot “espantar”. També afirma que hi ha directius que creuen que després de quatre o cinc anys d’escolaritzar els seus fills a casa nostra, aquests aprendran català “però els faltarà un idioma de tarannà internacional com l’anglès, l’espanyol o l’alemany”.

Anem a pams. Començant pel final, s’ha de ser molt ignorant de la realitat catalana per dir que els fills dels alemanys, amb cinc anys d’escolarització a casa nostra no sabran castellà. Això és totalment fals i una persona que ocupa un lloc directiu en una entitat que assessora empreses alemanyes que s’instal·len a l’estat espanyol ho ha de saber. O potser aquest senyor no ha posat mai els peus a Catalunya? Si és així, que es documenti abans de fer afirmacions com aquesta. Si així assessora a les empreses alemanyes, anem llestos!

Sobre l’afirmació que les empreses alemanyes es poder “espantar” i posar els seus negocis a un altre lloc, tampoc hi estic d’acord. M’he pres la molèstia d’entrar al web de la Cambra de Comerç Alemanya a Espanya i he consultat un informe on hi ha el llistat de les cent primeres empreses alemanyes a l’estat espanyol per nombre de treballadors (dades de 2008). No té desperdici, les tres primeres (Seat, Lidl i Media Markt) són a Catalunya. Entre les vint-i-cinc primeres, a part d’aquestes tres n’hi ha deu més. De la vint-i-sis a la cent n’hi ha trenta-dues més. En total, entre les cent primeres empreses alemanyes que hi ha a l’estat espanyol, quaranta-cinc (gairebé la meitat) estan a Catalunya. Per ser que estan espantats pel tema de l’idioma, deu n’hi do de les que hi ha a casa nostra! Per mi poden seguir espantats molt de temps. El senyor Walter von Plettenberg hauria de tocar de peus a terra de tant en tant, no sigui que acabi vivint en una altra dimensió.

Aquest senyor aprofita la entrevista per animar als joves espanyols que vagin a treballar a Alemanya i els aconsella que, abans d’anar-hi, aprenguin una miqueta d’alemany. Fa be de recomanar-ho perquè si no saben gens d’alemany els serà difícil moure’s per Alemanya, us ho dic per experiència. Aquest estiu he estat de vacances uns dies a la zona oest d’Alemanya i la feina ha estat meva per fer-me entendre als supermercats. M’ha sobtat que caixeres joves fossin incapaces d’entendre’m en anglès i de respondre’m en aquest idioma. Als restaurants, excepte en algunes zones molt turístiques, els menús només els he trobat en alemany, fins el punt que ha estat l’estiu que he anat a més restaurants italians (almenys en un italià els menús eren en italià i sabies el que demanaves). A Àustria també tot és en alemany però, com a mínim la gent (als restaurants i supermercats) feia l’esforç d’entendre’t i fer-se entendre.

Potser abans de criticar un poble que defensa la seva llengua de la pressió que la ofega, caldria que aquest senyor mirés el seu país i els fes entendre que els turistes també els agrada veure els noms dels plats en el seu idioma. Al menys aquí, que som tant tancats, ho fem així.

Albert Castany.

Montgat, 8 de febrer de 2011.

3 Comments

  1. enric escrigué:

    Molt bon article Albert, quasi impossible millorar-lo, felicitats!
    No cal comentar la tradició imperialista dels alemanys oi? no són massa diferents que els espanyols, francesos i anglesos pel que fa a tradició imperialista i colonitzadora

  2. Juan Carlos escrigué:

    Enric, recuerda que los “Catalanes”, somos todos Españoles, por lo tanto entramos dentro de esa puntualización de “imperialistas” que indicas.

    • Albert Castany escrigué:

      Juan Carlos, a part de recordar-nos que els catalans que vivim al sud dels Pirineus per llei també sóm espanyols (cosa que tenim molt present), el teu comentari no té res a veure amb el meu escrit. Malgrat això el publico per no ser titllat de censor.
      La gent quan parla utilitza certs convencionalismes, un d’ells és parlar de catalans i d’espanyols.
      No tots els catalans són espanyols, no oblidis que una part de Catalunya és sota administració francesa i, per tant, també hi ha catalans que són francesos. El territori de Catalunya està dividit entre dos estats (l’espanyol i el francès), això els catalans tampoc ho oblidem.
      I aquesta afirmació no té res a veure amb els Països Catalans ni amb polítiques imperialistes, és simplement geografia i història.
      Aixó serà tema d’un altre escrit d’aquest bloc, per tant no es publicarà cap altre comentari que no faci referència a les declaracions del directiu de la Cambra de Comerç Alemanya sobre l’idioma català.