Una governabilitat difícil si no es té una majoria àmplia.

És una època difícil i, si ens prenem al peu de la lletra les declaracions dels candidats durant la campanya, el proper govern ho pot tenir complicat.

Quan dic que és una època difícil no estic descobrint res de nou. La situació econòmica és greu. La crisi sembla que encara no ha tocat fons i plana sobre alguns països el fantasma de la intervenció de la UE per salvar-los de fer fallida.

L’estat espanyol és al punt de mira de molts especuladors i el govern sembla que no s’hi ha posat de valent per treure el país del forat on està caient. De fet, aquest govern va negar la existència de la crisi mentre altres països començaven a posar solucions.

Ara, serà perquè estem en campanya, el candidat socialista a la Generalitat diu que farà les reformes necessàries per garantir l’estat del benestar. Jo em pregunto quines reformes pot fer el president de la Generalitat per garantir les pensions, per exemple, quan tot això són decisions que s’han de prendre a Madrid. Enganyava qui negava la crisi i enganya qui diu que pot salvar l’estat del benestar fent reformes des de la Generalitat. La única cosa que pot fer el candidat socialista és fer valdre els vint-i-cinc diputats que té al Congrés espanyol i tots sabem que això no ho farà mai.

És una època difícil per la situació econòmica que ha de comportar retallades pressupostàries en despeses inútils o prescindibles, que ha de implementar mesures imaginatives per fomentar la creació de llocs de treball, que ha d’impulsar el diàleg social per evitar la conflictivitat, que ha de generar confiança en els mercats. Tot això es pot fer des de la Generalitat amb polítiques serioses i rigoroses. I tot això es pot fer sense canviar cap llei. Es pot fer transmetent a la opinió pública una imatge de fortalesa i de convicció en el discurs. Tot això només es pot fer amb un govern fort que estigui convençut que la seva política és la que convé al país.

La economia és una ciència que es regeix per les evidències, però també per les previsions. I aquí és on la imatge de lideratge pot generar confiança o no. Això és molt important per sortir de la crisi. La confiança és fonamental.

Per si això no fos prou problema, hi ha candidats que per fer-se un perfil propi i guanyar vots, plantegen unes condicions per donar suport a un possible govern que demostren l’afany de protagonisme que tenen.

Diu Puigcercós que la condició principal i irrenunciable per pactar amb ells és que s’accepti la celebració d’un referèndum per la independència. Qui acceptarà una condició com aquesta?

La candidata del PP posa com a condició d’un pacte el tenir conselleries en el nou govern. La pregunta és la mateixa: qui ho acceptarà?

Els d’ICV ja han dit que només pactaran amb els socialistes i republicans per fer un tercer tripartit. Però el PSC diu que no hi haurà un nou tripartit i que no permetrà un referèndum independentista.

Artur Más també es nega a plantejar un referèndum per la independència i que no farà un pacte estable amb el PP.

Els de Ciutadans esperem que segueixin sent testimonials, perquè les seves condicions poden ser inacceptables.

Aleshores, si ERC i PP mantenen les seves condicions, quin govern ens espera? Si les enquestes tenen raó i guanya CiU haurà de buscar pactes amb la resa de partits, uns no voldran donar-li suport i altres diuen que posaran condicions inassumibles.

Ens cal una majoria àmplia que permeti governar amb tranquil·litat en uns moments tant delicats com els que vivim. Cal una majoria que doni força a un govern en minoria, perquè ningú tindrà la majoria absoluta. Necessitem que el proper govern neixi fort i que governi amb un full de ruta clar.

Cal seguir demanant el vot, no podem relaxar-nos el darrer dia de campanya.

Albert Castany.

Montgat, 16 de novembre de 2010.

.

Les opinions d’aquest bloc són exclusivament meves i no reflecteixen el pensament de cap partit, associació ni empresa.

.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *