Amb l’idioma, fermesa.

Els nacionalistes espanyols i les seves “fundacions”satèl·lits han començat una ofensiva amb tots els mitjans, i en tots els terrenys, per eliminar el tracte “preferent” a l’idioma català.

Basant-se en la desafortunada sentència política del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, i interpretant que cap dels dos idiomes cooficials a Catalunya pot tenir un tracte qualificat de “preferent” per lleis i reglaments, els nacionalistes espanyols estan portant als tribunals qualsevol normativa que estigui en vigor a Catalunya pel que fa referència a l’idioma.

Ho han fet amb la normativa de l’ajuntament de Barcelona i de la Diputació de Lleida, i avui escoltava per la ràdio com la “lideresa” del PP a Catalunya deia que seguirien per aquest camí amb la resta de normes vigents. La dèria revisionista arriba a paradoxes com la de denunciar el reglament de l’ajuntament de Tarragona que va ser aprovat amb els seus propis vots. Sembla ser que el que fa deu anys era constitucional avui ja no ho és, malgrat que la Constitució és la mateixa i no s’ha canviat cap article que faci referència als idiomes. Aquesta és la conseqüència de la sentència del Tribunal Constitucional, que ha modificat la interpretació de la Constitució. No ha reformat la lletra de la Constitució, però si que la ha reinterpretat, que a efectes pràctics té les mateixes conseqüències.

Davant d’aquesta actitud d’atac frontal només ens queda la fermesa. Si no ens varem doblegar a les lleis franquistes, menys ho hem de fer ara. El català només depèn de nosaltres, de la nostra actitud. Això ho he dit ja moltes vegades. El català serà el que nosaltres vulguem que sigui, sobreviurà si nosaltres el parlem i el fem necessari i útil. No hem d’esperar normes favorables, ben mirat no cal que hi hagi normes si nosaltres l’emprem amb total normalitat. Hem de canviar aquesta mentalitat nostra d’esperar que sigui l’administració qui actuï. Hem de considerar-nos “normals” d’una vegada per totes. Cap poble necessita lleis favorables per mantenir el seu idioma, és la gent qui ha de tenir una clara voluntat de normalitat.

Darrerament som un poble que actuem per reacció, quan patim un atac reaccionem. Hem de ser un poble que actuï per iniciativa, hem de fer el que cal simplement perquè és el normal. Hem de parlar el nostre idioma i fer-lo necessari, simplement perquè és el que fa qualsevol poble normal. No esperem el suport de la llei, perquè la llei avui s’interpreta d’una manera i demà d’una altra.

Podem fer-ho i cal que ho fem, encara que només sigui perquè abans de nosaltres hi va haver tota una generació que va resistir els embats d’una dictadura. I se’n va sortir!

Albert Castany.
Montgat, 29 d’octubre de 2010.

.

Les opinions d’aquest bloc són exclusivament meves i no reflecteixen el pensament de cap partit, associació ni empresa.

.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *