Viure la política amb sinceritat i passió (La política que ve).

Ahir a Montgat vLa política que ve Competivitat pública per afrontar els reptes del segle XXIarem tenir la sort de poder escoltar Lluís Recoder, que ens va fer una exposició de cóm s’ha de viure la política municipal i, generalitzant, jo m’atreveixo a dir que tota la política.

Ens va presentar el seu llibre “La política que ve. Competivitat pública per afrontar els reptes del segle XXI en un acte organitzat per CiU de Montgat  a la Sala Pau Casals de la Biblioteca Municipal Tirant lo Blanc.

Com a militant de CDC reconec que ja anava amb bona predisposició a escoltar l’alcalde de Sant Cugat però, tot i això, em va sorprendre gratament.

És difícil trobar un polític que digui el que ell va dir-nos ahir. Només ho pot dir qui és sincer i viu la política amb passió com un servei a la col·lectivitat.

No l’havia escoltat mai a en Recoder. És el que ara anomenen un comunicador, sap arribar a la gent, però no perquè el seu discurs sigui ben tramat i clar, que ho és, sinó perquè només una persona que domina el tema i hi creu (sobre tot si hi creu), pot explicar les coses d’una manera tant senzilla i entenedora.

Què és el que no sentim normalment en un polític i que ahir en Recoder va dir-nos? Només una cosa: “el polític no ha de planificar els seus actes tenint en compte els cicles electorals, sinó les necessitats del col·lectiu” (no són paraules exactes, però va venir a dir això). Quan toca fer una obra perquè és necessària, s’ha de fer, hi hagi eleccions aviat o no. Quan s’ha de prendre una decisió impopular, s’ha de prendre, sense pensar en la repercussió que tindrà electoralment. Els actes no s’han de pensar per la solució a curt termini sinó per les repercussions a llarg termini, i va posar l’exemple dels famosos bons de la Generalitat, el cost que tindran per l’administració i els problemes que comportarà tornar els diners als ciutadans.

Com va dir, els polítics avui hi són i demà ja no, però els seus actes condicionen el futur i les actuacions dels que agafen el relleu. Si tothom pensés així, la percepció que tenen els ciutadans de la política seria diferent i potser no hi hauria tanta “desafecció”.

L’ajuntament de Sant Cugat del Vallés ha estat guardonat com el municipi més transparent de l’estat. Ens va explicar a grans trets com s’ho havia fet. Administren l’ajuntament com si fos una empresa privada, vet aquí el secret. Els tècnics que formen el que ells anomenen el Consell de Direcció, són els que consideren més adequats, tinguin el carnet que tinguin. Quants ajuntaments administren els cabals públics alegrement? Massa. El polític ha de tenir molt clar que els diners que administra, en forma d’inversions i despeses, no són seus i n’ha de donar explicacions; que no són infinits i s’han d’optimitzar.

Seria difícil resumir gairebé una hora de discurs fluid i engrescador. A mi no se’m va fer gens pesat i em va resultar profitós.

Al acabar, evidentment, va signar exemplars del seu llibre. Mentre em dedicava el meu li vaig comentar que soc un “maniàtic” de la organització i que, per tant, esperava gaudir de la seva lectura. Em va respondre que “segur que sí”.

Ja tinc ganes de començar-lo.

Albert Castany.
Montgat, 26 d’octubre de 2010.

.

Les opinions d’aquest bloc són exclusivament meves i no reflecteixen el pensament de cap partit, associació ni empresa.

.

2 Comments

  1. Pingback: Tweets that mention Viure la política amb sinceritat i passió (La política que ve). « Bloc d'Albert Castany -- Topsy.com

  2. Pingback: Brand

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *