Fins quan hem de fer pedagogia?

Al programa del PSC es parla de l’aplicació de sancions per l’incompliment de la llei de normalització lingüística. Diuen que és prioritari fer pedagogia abans que sancionar.

Devem ser l’únic país del món que fa tanta pedagogia. No n’hem fet prou en aquests 35 anys?

Quina mena de pedagogia s’ha de fer? El més normal és que quan algú obre un establiment o qualsevol mena de negoci posi la retolació en l’idioma del país i estigui en condicions d’atendre als clients en aquest idioma i, si a més a més, parla altres idiomes millor per a ell. El que no és normal és que la retolació no estigui en l’idioma propi del país i, quan un ciutadà del país li parla en el seu idioma li responguin en un altre o li diguin que no l’entenen. Això no passa a cap país normal.

Tot això ho pot entendre qualsevol persona sense gaires estudis ni gaire nivell mental. Aleshores, quina pedagogia s’ha de fer?

A Catalunya, qui no posa els rètols o no etiqueta o no aten els clients en català és perquè no vol. Aleshores aquesta persona està discriminant lingüísticament als habitants del país que tenen el català com a idioma propi i tractant privilegiadament als que tenen com a idioma el castellà. No s’hi val a dir que aquí es parlen dos idiomes, se’n parlen molts, més de dos-cents. Tampoc s’hi val a dir que tots dos són cooficials, això és per tradició impositiva de l’estat espanyol. Que no ens diguin que Catalunya és bilingüe, els països no són bilingües, ho seran alguns habitants, però cap país ha desenvolupat dos idiomes a la vegada, simplement perquè és absurd.

El castellà es parla a Catalunya per imposició de l’estat espanyol. Una imposició que es remunta a tres-cents anys, però que ha tingut efecte en les darreres cinc dècades degut a la forta immigració dels anys seixanta del segle passat i a la forta presència dels mitjans de comunicació de masses (ràdio, televisió, diaris…) majoritàriament en castellà.

No cal més pedagogia a qui no vol respectar-nos, no cal més arguments a qui no vol escortar-los. Treta-cinc anys són més que suficients per mostrar respecte i integració.

La llei es fa per ser respectada. Qui no l’acompleix ha de respondre. Si no, la llei  esdevé paper mullat.

Però, com sempre, no em cansaré de repetir que, si a un comerç o empresa ens discriminen, nosaltres tenim la potestat de canviar, ningú ens obliga a comprar a on ens discriminen. Això ho hauríem de tenir clar.

Albert Castany.

Montgat, 17 d’octubre de 2010.

.

Les opinions d’aquest bloc són exclusivament meves i no reflecteixen el pensament de cap partit, associació ni empresa.

.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *