Skip to content
 

El PSC no vol el cara a cara i dona la culpa a CiU.

És el joc dels disbarats en versió socialista. Proposen condicions absurdes i, quan CiU els diu les coses tal com són, es senten ofesos, trenquen les negociacions i els donen la culpa.

Així és com funciona el PSC des de fa temps. No afronten la realitat, simplement l’emmascaren. No actuen de manera adulta sinó com a menors consentits.

Per quins set sous s’ha de fer un cara a cara en castellà? Què volen dir quan asseguren que volen arribar a tota la gent?

Al·legar que si en fan un en català i un en castellà arribaran a tota la gent és, tal com ha dit Felip Puig, un “insult a la intel·ligència”. És, simplement, marginar a una part de la població. Se’ls margina perquè se’ls diu que no són capaços d’entendre l’idioma del país on viuen, se’ls insulta perquè se’ls acusa de no tenir respecte a la cultura de Catalunya. Qui és capaç de viure a Catalunya i desconèixer el català? Només qui no respecta els drets culturals dels catalans. Doncs sembla ser que el PSC creu que n’hi ha molts d’aquests a casa nostra. Doncs no, senyors del PSC, cada cop són menys. La nova immigració no és així. Els nous immigrants aprenen el nostre idioma i s’integren. Vet aquí el fracàs del nacionalisme espanyol, que no ha aconseguit que la nova onada d’immigrants acabi imposant-nos la “lengua del imperio”.

Diuen que hi ha gent que només mira canals en llengua castellana. Tenint en compte que TV3 és líder d’audiència, amb un debat en català s’arriba a la majoria dels votants. Aquests als qui el PSC vol arribar, no són capaços per un dia de mirar una cadena de parla catalana? Tanta fòbia tenen? Ni per escoltar al senyor Montilla faran l’esforç d’escoltar un debat en català? Em sembla que els estan insultant, sincerament. Jo penso que si algú té interès en escoltar el que els vol dir el candidat del PSC no hi haurà problema idiomàtic.

Pensin una cosa, si realment fent campanya en un mitjà català no s’arriba a tothom, com és que el PSC va guanyar en vots l’any 2003? I cóm és que vostè no ho va fer tres anys després? El problema no és l’idioma, el problema és la candidatura. Una candidatura on la part catalanista ha estat bandejada no té futur en unes eleccions al Parlament de Catalunya, això ho pot veure fins el més curt de gambals.

El PSC ha trobat l’excusa perfecta, per el seu consum intern, és clar, perquè de cara enfora és l’excusa més patètica que poden donar.

Sabeu què en penso de tot això? Que el presidenciable socialista és incapaç de mantenir un cara a cara mínimament decent amb el candidat que ha guanyat les darreres dues eleccions. I el problema que té Montilla és doble: per una part la falta de programa per presidir un país (per presidir una Diputació potser sí que en té, però un país és molt més), i per una altra part la manca de domini de l’idioma. Amb aquestes dues mancances el millor que li pot passar és no fer el cara a cara. Però, és clar, no pot negar-se, no pot admetre-ho, i es per aquest motiu que ha de posar condicions inassumibles, no pel candidat de CiU, sinó per qualsevol candidat que tingui un mínim de sentit comú. Ningú es pot prestar a una discriminació de tal magnitud.

Espero que d’aquí a un mes i mig el candidat del PSC sigui Líder de la Oposició.

Albert Castany.

Montgat 12 d’octubre de 2010.

.

Les opinions d’aquest bloc són exclusivament meves i no reflecteixen el pensament de cap partit, associació ni empresa.

.