Miri, aquesta és la història que coneixem, i és la que ens agrada.

A principis de l’any 2021 vaig escriure una carta a un ajuntament d’Andalusia, per demanar informació referent a l’estada del meu avi matern a aquell poble per posar en marxa una fàbrica tèxtil. Tot això dins les investigacions que faig per fer l’arbre genealògic de la meva família, i que no em limito a buscar familiars i dates de naixement i mort de cadascun d’ells, sinó que també m’interessa que van fer i on van viure. No diré quin poble és per no posar en evidència al cronista d’aquell municipi, només diré que era de la província de Còrdova, i ja dic massa pistes.

Sempre havia sentit dir a casa que el meu avi matern, abans de casar-se, havia estat una temporada a un poble d’Andalusia per posar en marxa una fàbrica tèxtil, però no recordo que es digués quin any, ni quant temps hi va estar, ni quina indústria era, ni en qualitat de que hi va anar, ni per quin motiu hi va anar ell.

El meu avi, durant la seva vida laboral va ser contramestre en una de les fàbriques de Can Casacuberta, concretament de la fàbrica que tenien al barri del Clot de Barcelona.

Imagino que abans de casar-se encara no era contramestre, però tampoc ho sé, ni sé quina categoria laboral tenia aleshores. El cas és que va anar a aquell poble a principis del segle XX.

Notícia apareguda al diari de la població el 2 de maig de 1911.

Buscant per internet vaig trobar informació sobre la industria tèxtil que hi havia hagut en aquell poble a principis del segle passat, fins i tot la constitució d’una de les dues empreses que hi va haver va tenir lloc per aquelles dates, encara que l’any no coincidia amb el que jo havia calculat, però deia que els seus directius havien vingut a Barcelona a comprar talers. Com que per aquells anys a Can Casacuberta van renovar material (segons vaig trobar per internet), també podia ser que una part dels talers haguessin anat a parar a aquella nova indústria com a material de segona ma, o que s’aprofités que Can Casacuberta comprava talers perquè aquella industria de nova creació aprofites l’avinentesa per comprar els seus, o que simplement tot plegat fos una coincidència. El cas és que un diari d’aquell poble deia que els directius havien anat a Barcelona a comprar talers i el meu avi va acabar anant a posar en marxa una talers a aquell poble. De totes maneres, si el meu avi, que treballava a Can Casacuberta va anar a posar en marxa uns talers, alguna relació havien tingut les dues empreses.

Com dic, vaig escriure una carta a l’Ajuntament d’aquell poble explicant totes les dades que tenia, el que havia escoltat a casa o el que havia llegit a internet i preguntant si ells tenien més informació als arxius municipals sobre aquest tema i que em permetessin establir una relació entre Can Casacuberta, la empresa andalusa i l’estada del meu avi en aquella població.

Al cap d’un temps, el 20 d’abril de 2021 vaig rebre el següent correu electrònic:

Hola, me ha sido pasada una carta que a tenido a bien enviar al archivo de Xxxxxxx. Me llamo Xxxxxxx Xxxxxxx y soy el cronista oficial de Xxxxxxx. Lo único que le puedo decir , es que para poner en marcha la fábrica, vinieron bastantes operarios de Xxxxxxx con sus familias, entre ellas algunos oficiales con sus familias, algunos de los cúales venian por un tiempo. En ningún sitio consta una relación de ellos, pues el ayuntamiento, por el censo debía constar , pero no se conserva. No concuerda ni con el director, ni el gerente. Lamento no poder servirle de más utilidad, tampoco se conserva el archivo de la fábrica. Un saludo.”

Val a dir que tot estava escrit en majúscules, ho he canviat a minúscules perquè feia mal a la vista, però les faltes d’ortografia i errors de sintaxi son les que hi ha.

Per començar, potser algú li hauria de dir a aquest senyor que escriure en majúscules es considera parlar a crits.

En segon lloc, jo en cap moment vaig dir que el meu avi fos directiu d’aquella empresa.

En tercer lloc, un cronista, quan rep informació que no coneixia sobre un fet del seu poble, el que ha de fer és investigar sobre el tema, perquè li estic parlant que els talers van venir de Barcelona, fet comprovable als diaris de l’època (dels quals li vaig enviar un retall), i pel que diu això no en tenien constància als arxius municipals. No és el fet que el meu avi hi anés a ajudar o a dirigir, poc importa això (potser a mi sí que m’importa, però a la resta de la gent potser no), el cas és que els talers no van venir per art de màgia, i si algú et dona detalls val la pena estirar del fil.

Un cronista, per llei, ha de preservar la memòria d’un poble i investigar per completar-la. Un cronista que respon a una consulta que li aporta noves dades, de la manera que em va respondre a mi, és com si hagués dit: “miri, aquesta és la història que nosaltres coneixem, i és la història que ens agrada”. Jo ho entenc, “con lo bonita que nos habia quedado la historia y ahora viene el catalan a decirnos que su abuelo puso en marcha los telares!“, però és així, ticn fotos del meu avi fetes per un retratista d’aquella població, i el meu avi no va anar a Andalusia a fer-se fotos, m’enteneu? Un cronista que actua així no és un cronista, és un un vividor que cobra d’un ajuntament i qui dia passa any empeny.

Segueixo buscant per altres bandes, però em trobo que a Catalunya no hi ah informació de Can Casacuberta enlloc. Una indústria que va tenir, com a mínim, tres tallers a Barcelona que va estar en actiu durant gairebé un segle, no se’n conserva cap fons documental, ni cap referència de cap document, ni als arxius municipals de Barcelona, ni a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Com pot ser això? M’adono que em queixo d’aquell ajuntament d’Andalusia, però a casa nostra Déu n’hi do!

Albert Castany Tresserras

Tiana, 9 d’octubre de 2022.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *