El tractament de les aportacions al Conveni Especial amb la Seguretat Social a la declaració de la Renda.

Sorprèn veure com a l’esborrany de la declaració de la renda, l’Agència Tributaria no inclou les quotes pagades en els Convenis Especials amb la Seguretat Social quan no hi ha ingressos per rendes del treball. Sorprèn perque segons la llei de l’IRPF s’ha d’incloure i te una sèrie de repercussions gens menyspreables.

 Els Convenis Especials amb la Seguretat Social son uns contractes que una persona física signa amb la Seguretat Social en virtut dels quals s’obliga a pagar mensualment una quota que comptarà com a cotització per una futura prestació de jubilació. Això es fa quan la persona física no cobra cap sou per compta d’altri, per exemple quan s’ha quedat sense feina i ja ha consumit tot el temps a l’atur que tenia dret. És una manera d’assegurar-se que no perd drets a l’hora de jubilar-se. Normalment a la persona física li queden pocs anys per la jubilació i no té expectatives de tornar a trobar feina. També es fa quan es percep, per exemple, la prestació per majors de 55 anys (que cotitza per un import molt baix) i vol complementar la cotització.


Centrem-nos en el cas d’un treballador acomiadat i que ja ha acabat la prestació de l’atur.
Quan s’acomiada un treballador es poden donar tres casos pel que fa referència a la cotització a la Seguretat Social:
1- Si treballador i empresa arriben a l’acord que la empresa abonarà al treballador durant uns anys la cotització a la Seguretat Social (un cop s’hagi esgotat la prestació de l’atur), l’efecte a la declaració de la renda és “0” perque:
a) Es declaren com a rendiments del treball els imports pagats per la empresa (art. 17.1 de la llei 36/2006 de l’IRPF)
b) Es dedueix com a despesa els mateixos imports que el treballador ha pagat a la Seguretat Social en virtut del Conveni Especial (art. 19.2 de la mateixa llei).
2- Si és la empresa la que paga directament les quotes a la Seguretat Social (per exemple en el cas d’un ERE quan el treballador acomiadat té més de 55 anys), tampoc té cap implicació a la declaració de la renda perque el declarant ni ha cobrat ni ha pagat res.
3- Si és el treballador qui paga les quotes de la seva butxaca un cop ha acabat la prestació de l’atur, aquí sí que hi ha una clara implicació en la declaració de la renda pels següents motius:
a) Segons varies respostes vinculants de la Secretaria d’Estat d’Hisenda de la Direcció General de Tributs (al final en relaciono unes quantes), les quotes satisfetes tenen la consideració de despesa deduïble (art. 19.2 de la llei 36/2006 de l’IRPF) encara que no hi hagi hagut cap ingrés per rendes del treball. Tenim despeses sense ingressos.
b) Com que no hi ha ingressos, ens surt un Rendiment Net negatiu.
c) Aquests rendiments nets negatius poden provocar, si l’interessat no té uns ingressos superiors provinents de rendes del capital mobiliari o d’altres naturaleses, una Base Liquidable General negativa (es el que passa normalment). Una BLG negativa es considera “0” a efectes de calcular l’impost de la renda d’aquell exercici.
d) Les BLG negatives es poden compensar amb BLG positives d’exercicis posteriors fins als quatre anys següents.
e) En el cas de que la parella tingui ingressos i li surti una BLG positiva, si es fa la declaració conjunta es molt possible que la BLG resultant sigui molt petita o 0, amb la qual cosa s’estalvien impostos, o tenen dret a una devolució més alta.


Per tant, no menystinguem aquestes aportacions, i si l’AEAT no les te en compte quan ens fa l’esborrany, posem-les nosaltres.
Mirem sempre si ens surt més a compte fer la declaració individual o conjunta a l’hora de pagar menys l’any en curs.
Si amb la declaració conjunta no hi guanyem, millor fer-la individual i acumular Bases Liquidables Generals negatives, que si abans de quatre anys ens surt una Base Liquidable General positiva (perque hem tornat a treballar o ens hem jubilat), la podrem compensar i ens estalviarem impostos llavors.
El mateix que passa amb les aportacions als Convenis Especials amb la Seguretat Social, s’aplica a les quotes satisfetes a Sindicats o a Col·legis Professionals, ja que són despeses deduïbles dels rendiments del treball.
Ha de quedar molt clar que, per poder compensar bases positives amb bases negatives anteriors s’ha d’haver inclòs en la declaració de la renda de l’any corresponent les despeses de quotes satisfetes, si no s’ha fet així al seu dia la única solució és demanar una rectificació d’aquelles declaracions.


Respostes a consultes vinculants:
Pel que fa a respostes a consultes vinculants sobre la inclusió de les aportacions al Conveni Especial a la declaració de Renda, jo he trobat aquestes que es poden consultar al buscador de la Secretaria d’Estat d’Hisenda de la Direcció General de Tributs. Totes comencen per la lletra “V” seguida d’un número, un guió i els dos últims dígits de l’any de la consulta:
Pel que fa a casos generals: V0257-01, V1457-01, V2127-01, V2282-03, V1246-04, V1182-06, V1426-18, V3047-18.
En el cas que el treballador cobri el subsidi per més grans de 55 anys i subscrigui un Conveni Especial per complementar la cotització és interessant la V3656-16.
Si es tracta de quotes abonades per la empresa al treballador, perque sigui el treballador qui pagui el Conveni Especial, és interessant la V2543-14.
Les respostes vinculants anteriors a la llei actual de l’IRPF, fan referència als articles 18.2 del text refós de l’IRPF aprovat per RDL 3/2004 de 5 de març, però els articles diuen el mateix que els referits a la llei de 2006.


Normativa aplicable:
Article 19.2 de la llei 35/2006 de l’IRPF de 28 de novembre de 2006:
Tenen la consideració de despeses deduïbles exclusivament els següents:
a) Les cotitzacions a la Seguretat Social o a mutualitats generals obligatòries de funcionaris.

d) Les quotes satisfetes a sindicats i col·legis professionals, quan la col·legiació tingui caràcter obligatori, en la part que correspongui als fins essencials d’aquestes institucions, i amb el límit que s’estableixi per reglament.

Article 50.3de la llei 35/2006 de l’IRPF de 28 de novembre de 2006
Si la base liquidable general resulta negativa, el seu import pot ser compensat amb els de les bases liquidables generals positives que s’obtinguin en els quatre anys següents. La compensació s’ha d’efectuar en la quantia màxima que permeti cadascun dels exercicis següents i sense que es pugui practicar fora del termini a què es refereix el paràgraf anterior mitjançant l’acumulació a bases liquidables generals negatives d’anys posteriors.
En algunes respostes a consultes vinculants es fa referència als articles 18.2 de la llei 3/2004 de 5 de març. És la llei anterior de l’IRPF, i els apartats diuen el mateix.


Enllaços:
Llei 35/2006 de l’IRPF de 28 de novembre de 2006
Text actualitzat en castellà: https://www.boe.es/eli/es/l/2006/11/28/35/con
En format PDF en català: https://www.boe.es/boe_catalan/dias/2006/12/01/pdfs/A03225-03299.pdf
Buscador de la Secretaria d’Estat d’Hisenda de la Direcció General de Tributs: https://petete.tributos.hacienda.gob.es/consultas


Albert Castany Tresserras
Tiana, 16 d’abril de 2020.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *