Quan pagàvem amb rals, mesuràvem a pams i pesàvem a unces. Els grans canvis (I)

La vida canvia, a vegades massa s, i les persones tarden el seu temps a assimilar les novetats, encara que formin part de la vida diària. A finals del segle XX i principis del XXI els canvis es succeeixen a un ritme diabòlic que no tothom té la capacitat d’assimilar abans que un altre canvi …

Continue reading ‘Quan pagàvem amb rals, mesuràvem a pams i pesàvem a unces. Els grans canvis (I)’ »

President Mas, qui li piqui que s’hi rasqui!

 Podria haver titulat aquest escrit com “dient les veritats es perden les amistats”, però és evident que no hem perdut cap amistat, perquè els “ofesos”per la frase del president de Catalunya no han estat mai amics nostres. També ho podria haver titulat “els espanyols tenen la pell molt fina”, però ja en vaig fer un …

Continue reading ‘President Mas, qui li piqui que s’hi rasqui!’ »

Una altra sentència contra la immersió lingüística.

Anem a marxes forçades cap una topada amb l’estat espanyol. La legislació espanyola obre la porta a les sentencies que desmantellen el sistema educatiu català per preservar el coneixement de l’idioma. Els nostàlgics de l’ensenyament exclusivament en castellà guanyen terreny a cop de sentència.

Abans, si et feia mal el “tubillu” s’havia d’anar a cal metge. Ara, si et fa mal el turmell “es té que anar” al metge.

El títol és llarg, potser massa, però s’entén, oi? Veig amb preocupació com el nostre idioma es va castellanitzant a marxes forçades. Aprenem català i parlem castellà amb paraules catalanes. La traducció literal d eparaules d’un idioma a un altre demostra el poc coneixemen que se’n te.