Venus. El planeta que s’acosta més a la Terra.

Ja fa mesos que hi ha un punt especialment brillant al cel, és el planeta Venus. Encara ara el podem veure a les primeres hores de la nit mirant cap a l’oest, cada cop més brillant, cada cop més cap a l’horitzó i cada cop durant menys hores.

Unes quantes dades del planeta.

A la elongació (1) pot arribar a separar-se del Sol uns 46º, per la qual cosa pot ser visible a fosca nit, però sempre en la direcció on s’ha post el Sol o per on ha de sortir.

Venus és el segon planeta interior, l’altre és mercuri, i es manté varius mesos visible, ja sigui durant la elongació matutina o la vespertina (actualment, maig de 2020, el podem veure al final de la seva elongació vespertina.

Després del Sol i la Lluna, és l’objecte més brillant del firmament. Compte que estem parlant d’objectes, no d’estrelles (ja sabem que la estrella més brillant és Sírius).

El període sinòdic (2) és de 584 dies, és a dir que al cap d’un any, set mesos i sis dies, Venus torna a estar a la mateixa posició respecte del Sol.

Venus és de color blanc molt pur.

És el planeta que s’acosta més a la Terra i pot arribar a estar tant sols a 38 milions de km. La seva òrbita és gairebé circular amb una excentricitat de 0,0007 (la de la Terra és de 0,017) i la inclinació de la seva òrbita sobre el pla de la eclíptica (3) és de 3º23’40” (la de la Terra és de 0º0’0”), essent la tercera major darrera de Mercuri i Plutó (si considerem aquest darrer com a planeta).

Venus té rotació retrògrada, és a dir, que gira sobre el seu eix en sentit contrari al de la Terra. Això vol dir que a Venus el Sol surt per l’oest i es pon per l’est.

Venus dona una volta al voltant del Sol (revolució sederia) en 224,70 dies (és el que dura l’any as Venus), mentre que la rotació sidèria (el que dura el dia) és de 244,3 dies terrestres. Això vol dir que a Venus el dia dura més que l’any!

En algunes coses Venus és bastant semblant a la Terra: el seu diàmetre és de 12.300 km (la Terra: 12.760), el seu volum és un 90% el de la Terra, la seva massa un 82% la de la Terra i la intensitat de la gravetat és el 87,3% la de la Terra.

En canvi la seva velocitat orbital es de 35,02 km/segon (mentre la de la Terra és de 29,76), la inclinació de l’equador és de 174º (molt més que el de la Terra que és de 23º27′) i la distància mitja al Sol és de 108,21 milions de km o 0’723 UA (4).

Venus no té cap satèl·lit, i el seu “albedo” (fracció de llum rebuda del Sol difosa pel planeta a l’espai circumdant) és de 0,76 (el de la Terra és de 0,36, la meitat!).

Detall del període sinòdic de Venus.

A partir de la conjunció inferior:

+71 dies: màxima elongació occidental (o del matí)

+219 dies: conjunció superior

+223 dies: màxima elongació oriental (o de la tarda)

+71 dies: conjunció inferior

i torna a repetir-se el cicle.

Sumant tots els dies arribem a 71 + 219 + 223 + 71 = 584 que es que és la revolució sinòdica del planeta.

Des de la conjunció superior a la inferior, Venus es pon després del Sol, i des de la conjunció inferior a la superior surt abans que els Sol.

En les elongacions, la diferència entre l’orto i l’ocàs del Sol i Venus és màxima i pot arribar fins a quatre hores i mitja.

Cicle d’observacions.

Cada aparició matutina o vespertina dura uns set o vuit mesos, això vol dir que durant set o vuit mesos el veurem mirant cap a l’est abans de la sortida del Sol, passarà per la conjunció i serà inobservable, durant uns altres set o vuit mesos el veurem després de la posta del Sol, fins que tornarà a la conjunció i serà altre cop inobservable.

Per les observacions vespertines (les més còmodes perquè l’observem a primeres hores de la nit), Venus reapareix prop d’un any després de la seva desaparició. El mateix passa per les observacions matutines, que no són tant còmodes perquè ens hem de llevar unes hores abans de la sortida del Sol.

Les fases i el tamany aparent de Venus.

Venus, al ser un planeta interior, no sempre està totalment il·luminat pel Sol i, segons la seva posició relativa vista des de la Terra, presenta “fases” com la Lluna.

Quan comença l’aparició vespertina és un disc d’uns 12” de diàmetre, al cap de tres o quatre mesos arriba a la màxima elongació del Sol (uns 45º o 46º de separació) i aleshores té uns 25” de diàmetre, però només té il·luminat la meitat del seu disc. Poc després assoleix la seva màxima brillantor (magnitud -4,5) i es pot veure a ull nu a ple dia per la tarda, encara que és difícil de localitzar-lo. A partir d’aquí comença a minvar, tornant-se cada vegada més fi, però el seu diàmetre supera per poc el tamany de 1′ d’arc.

En pocs dies desapareixerà de l’horitzó vespertí.

Uns pocs dies després apareix pel matí, poc abans de la sortida del Sol, és gran de tamany però molt fi començant la fase d’il·luminació del disc a la vegada que el seu diàmetre minva (quan més il·luminat, més petit es veu), fin s que torna a ser un disc totalment il·luminat quan s’apropa a la conjunció superior.

Durant el període d’aparició vespertina es troba en “fase minvant”, però creix en tamany; metre que durant l’aparició matutina està en “fase creixent” però minva en tamany.

La observació telescòpica de Venus no ofereix res més d’interessant perque l’atmosfera del planeta no ens permet veure cap característica del seu sòl.

També es poden observar els “transits” (5) del planeta per davant del Sol, però són molt poc freqüents (durant el segle XX no n’hi va haver cap i al segle XXI n’hi va haver un al 2004 i un altre al 2008) i els que ho han pogut observar amb telescopi diuen que són espectaculars.

Curiositats històriques.

Romans, grecs i egipcis creien que hi havien dos planetes, un que es veia durant uns mesos al vespre i un altre que es veia uns mesos a la matinada, sense adonar-se que mai es veien els dos a la vegada i, per tant mai van pensar que fos el mateix objecte. Els romans els anomenaven Llucifer i Vesper, respectivament; els grecs Eosporos i Vesper; i els egipcis els van batejar com a Deu del matí i Ocell Venus d’Osiris.

Els indis l’anomenaven Sucra i els àrabs Zohra.

Albert Castany

Tiana, 14 de maig de 2020.


Notes:

1 La elongació és la màxima separació d’un planeta respecte al Sol (vist des de la perspectiva de la Terra).
2 Període sinòdic és el temps que triga un objecte en tornar a estar a la mateixa posició respecte del Sol.
3 La eclíptica és la línia recorreguda pel Sol al llarg d’un any respecte del “fons immòbil” dels estels. El pla de l’eclíptica és el pla geomètric que conté l’òrbita de la Terra al voltant del Sol i, en conseqüència, també el recorregut anual aparent del Sol observat des de la Terra. Aquest pla es troba inclinat uns 23° 27′ pel que fa al pla de l’equador celeste.
4 Una UA (unitat astronòmica) és la distancia mitja de la Terra al Sol, uns 149,6 milions de km. És a dir que la Terra està a 1UA del Sol, els planetes interiors estan a menys de1UA i els exteriors a més de1UA (o a varies UA) del Sol.
5 Recordem que, vist des de la Terra, només transiten per davant del Sol els planetes interiors (Mercuri i Venus).